dijous, 18 d’abril del 2013

Podocarp



Podocarp del Jardí de Vivers de València
Podocarp comú. Podocarp de fulla de baladre. Castellà: Podocarpo de hojas de adelfa. Anglès: Brown pine. Xinès: 百日 bai ri qing.

NOM CIENTÍFIC:  Podocarpus neriifolius D. Don
 
DESCRIPCIÓ: Encara que no ho sembla aquest arbre és una conífera originària d’Àsia, del Japó, de la Xina, Cambodja, Índia, Nepal, etc. introduït a Europe en 1804 pel jardiner i recol·lector de plantes escocès William Kerr.  És un arbret mitjà que ateny 10-15 metres d’alçada que, de vegades, com l’exemplar del Jardí de Vivers de València, adquireix dimensions considerables. Les fulles són persistents, tenen entre 6 i 12 cm de llargària i un cm d’amplada, amb pecíol, de consistència coriàcia i de color verd brillant per l’anvers i més clar pel revers. És un arbre dioic, amb els estròbils (les flors) masculins solitaris o en grups de 2-3 i sèssils, sense peduncle; els femenins són pedunculats, axil·lars i solitaris, amb 2-4 esquames de les quals només la meitat fèrtils. Floreix de maig a juny.  El fruit és en realitat la llavor nua, amb forma semblant a una baia roja d’1-2 cm que les aus s’encarreguen de dispersar.
Aquest és un dels pocs exemplars que poden veure’s a València i té, a més a més, una envergadura enorme, el que el fa especial tenint en compte que és de creixement lent.



ATENCIONS:  Creix bé en sòls profunds, rics i ben drenats i no tolera l’excés d’humitat pel perill de putrefacció de les arrels. És preferible no arribar que passar-se’n en el reg. En sòls alcalins pot presentar problemes de clorosi i no suporta les gelades. Serà perfecta una ubicació a ple sol o semi-ombra. Resisteix bé la poda i rebroten amb vigor amb un fullatge compacte. Exigeix clima temperat.

CONSELLS:  És un arbre apreciat en jardineria, especialment a Japó i sud-est dels Estats Units, però també s’empra per cultivar-lo de bonsai. És de creixement molt lent. Per arribar a tindre envergadura d’arbre poden passar 15-20 anys.  Suporta bé la proximitat del mar.

Multiplicació pot ser per llavor o per esqueix però aquest últim és prou complicada, amb un percentatge elevat de fracàs. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Podocarpus deriva del grec “pous, poudos”, que significa peu, i “καρπός carpόs” que significa fruit, perquè els fruits naixen sobre un peu carnós. L’epítet específic neriifolius deriva de “nerium”, el nom científic del baladre (Nerium oleander), i de “folium” que significa fulla, és a dir, amb fulla de baladre, per la semblança de llurs fulles amb les del baladre.
La seua fusta és molt resistent a l’aigua i a les termites pel que s’empra en la construcció de cases al Japó, on el alt valor de la seua fusta al mercat, ha convertit la tala il·legal en un problema. 

Família Podocarpaceae

3 comentaris:

  1. Molt bo el teu article, complet i interessant, com sempre Manel.
    Sento una especial fascinació pels arbres i d'aquest no sabia res, així que estic encantada avui :)
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. És un arbre molt original i aquest de la foto ha de tindre molts anys. Intentaré esbrinar la seua història i l'afegiré a aquesta entrada. Gràcies Montse

    ResponElimina
  3. Hola Manel, vinc a donar-te una bona notícia... Tens un premi per el teu blog, vine a recollir-lo al meu ARBRES : Premio BEST BLOG

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...