dijous, 20 de juny del 2013

Abèlia




Castellà: Abelia. Francès: Abélie à grandes fleurs. Anglès: Glossy Abelia. Alemany: Großblütige Abelie. Xinès: 糯米 .

NOM CIENTÍFIC:  Abelia × grandiflora (Rovelli ex André) Rehd.


SINÒNIMS:  Abelia rupestris var. grandiflora Rovelli ex André

DESCRIPCIÓ:  Arbust que no sol passar d’un metre i mig d’alçada. Té un port arrodonit i molt ramificat, amb tiges arquejades que es divideixen en moltes altres a l’àpex de les quals surten petites flors blanques o rosades, en forma de tub, amb els sèpals foliacis, rogencs i persistents. Hi ha una vintena d’espècies d’Abelia però aquesta potser és la més popular per ser de fulla perenne, excepte si fa molt fred, per les petites fulles ovalades d’un verd brillant que viren al bronze a l’hivern, i per la llarga duració de la floració que es prolonga des de juny fins l’arribada del fred, emanant un suau perfum .  El fruit és un aqueni allargat de vora d’un centímetre, amb els sèpals persistents a l’àpex.
 
Abèlia dels Jardí de Vivers de València
ATENCIONS: No és gaire exigent per presentar-se com una planta bella al llarg de quasi tot l’any. Floreix de manera abundosa a ple sol però suporta bé la mitja ombra. A l’estiu necessita prou humitat però el terreny, que prefereix no calcari, ha d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Per mantindre l’aspecte arrodonit és aconsellable retallar les tiges a mitja altura durant l’hivern, cada dos o tres anys, i una poda lleugera després de la floració. Resisteix gelades suaus i és resistent als paràsits.


CONSELLS: Pot cultivar-se en contenidor, formant bardisses o com exemplar aïllat però o amb diversos exemplars formant masses uniformes i amb altres arbusts que contrasten i florisquen mentre l’abelia està en repòs.

Multiplicació per esqueix tendres en primavera o estiu i amb esquis més durs a la tardor i hivern.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Abelia rep el nom de Clark Abel, el naturalista que va introduir a Europa, des de Xina, les espècies d’aquest gènere a principis del segle XIX. Abel va descobrir l’Abelia chinensis al voltant de Beijing al 1817.
El nom de l’espècie, grandiflora, deriva de les veus "grandis" gran, i "flos, floris" flor, és a dir, de grans flors.
És un híbrid de jardí obtingut pel creuament de Abelia chinensis y Abelia uniflora, (ambdues procedents de Xina) fet per Rovelli Brothers al voltant de 1886.
Hi ha diverses varietats entre les quals destaquen les de baix creixement (Postrata), amb les fulles daurades (Aurea), i amb les fulles bordejades de groc (Variegata).

Família Caprifoliaceae

dimarts, 4 de juny del 2013

Lligabosc japonès




Castellà: Medreselva. Italià: Caprifoglio giapponese. Francès: Chèvrefeuille du Japon. Anglès: Japanese Honeysuckle. Alemany: Japanisches Geißblatt. Neerlandès: Japanse Kamperfoelie. Japonès: Suikazura. Xinès: Rěn dōng téng (忍冬藤). Jīnyínhuā. Coreà: Geumeunhwa.

NOM CIENTÍFIC: Lonicera japonica Thunb.  SINÒNIM:  Caprifolium chinense S.Watson  


DESCRIPCIÓ: És una liana procedent d’Àsia (Japó, Corea i Xina) de creixement ràpid. Amb una sola temporada pot desenvolupar tiges de varis metres. Les fulles duren tot l’any si no fa molt de fred, són oposades, simples, ovalades i d’un verd brillant. Les flors apareixen a finals de la primavera i duren tot l’estiu, en grups terminals. Es componen d’un llarg i estret tub que s’obri en dos llavis, el inferior estret i el superior més ample i dividit en quatre lòbuls que serveixen de fons als llargs estams i estils que surten del tub de la corol·la. S’obrin blanques i acaben fent-se grogues però durant tota la seua existència emeten una suau fragància de vainilla. El fruit és una petita drupa globosa de color blau molt obscur, quasi negre. 

ATENCIONS: Poden estar ubicades a ple sol o a mitja ombra. No són gaire exigents amb el sòl però a ningú amarga un dolç i l’aportació de terra fèrtil anirà bé, especialment si està junt a un mur o edificació. Tampoc és exigent en quant al reg doncs, una vegada arrelada, resisteix bé la sequera. Té tendència a perdre fulles a la part inferior, i per a corregir-ho cal practicar una poda, a l’hivern després de la floració o principi de la primavera abans de la floració, cada pocs anys.

CONSELLS: Tenen gran capacitat entapissant sobre marges o pendents, així com a bardisses si tenen un bon suport com la tela metàl·lica o per cobrir la part superior dels murs, però no són bones per cobrir murs si no hi ha un suport adequat.  També s’empra per cobrir el sòl, sobre el que fa una catifa d’un pam d’alçada. 


Multiplicació : Les tiges s’arrelen en 
quan toquen terra. Le multiplicació és fàcil per esqueix de fusta dura a la primavera o de tiges més joves a l’estiu. Si volem utilitzar les llavors haurem de plantar-les a principis de la primavera, i millor si abans les hem tingut dos o tres mesos a la nevera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lonicera és en honor del metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586) autor de l’obra Kräuterbuch. El nom específic japonica és un epítet geogràfic que fa referència a Japó.
En la medicina tradicional xinesa és considerada antibacteriana i antiinflamatòria
En diversos estats d’Estats Units, en Argentina, Brasil i Mèxic, és considerada una invasiva exòtica, així com a Nova Zelanda i altres illes del Pacífic. No obstant això és fàcil de controlar tallant les tiges o cremant-les. També és molt sensible als herbicides. A la Península Ibèrica apareix de vegades assilvestrada al nord de Catalunya i al País Basc, però cultivada en jardins apareix a tota la Península.

Família Caprifoliaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...