Palmera excelsa

Margalló de la Xina, Margalló elevat. Castellà: Palmera excelsa. Palmito elevado. Palmera de Fortune. Italià: Trachycarpus. Francès: Palmier chauve. Palmier de Chine. Anglès: Windmill palm. Chinese windmill palm. Cusan palm. Alemany: Fortunes Hanfpalme. Windmühlenpalme. Neerlandès: Chinese Windmolenpalm. 

NOM CIENTÍFIC: Trachycarpus fortunei  (Hook.) H.Wendl.

SINÒNIMS:  Chamaerops fortunei Hook.;  Chamaerops excelsa Mart.

DESCRIPCIÓ:  Petita palmera, procedent de la Xina Oriental i Central,  de port elegant amb un fi i fibrós estípit, que no sobrepassa els 12 metres d’altura, cobert en la part superior pels pecíols secs de les fulles marcides. Una característica és que el troc o estípit està cobert per una densa capa de fibres, la mantellina, i és més estret per la part inferior que per la superior. Les fulles són palmades, amb el limbe més ample que llarg (50x75 cm) amb uns 60 folíols estrets acabats en punta, de color verd brillant per l’anvers i blanquinoses pel revers, sostingudes per un pecíol més llarg que el limbe amb el marge lleugerament serrat i sense espines.  Les flors sorgeixen en grans panícules axil·lars d’un groc viu i més de mig metre de longitud, protegides per bràctees groguenques. El fruit és irregular, esfèric o arronyonat, de la grandària d’un pèsol de color gris blavós.

ATENCIONS:  És una palmera molt rústica, doncs resisteix tant el fred, suporta fins -17^oC, com les altes temperatures però li agrada estar a ple sol, encara que s’adapta a la mitjana ombra. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl que ha d’estar humit però no entollat. És molt utilitzada en els països mediterranis.

CONSELLS:  En jardineria s’empra en alineacions, en grups d’altures diferents o com a exemplars solitaris. Pot confondre’s amb el margalló (Chamaerops humilis) que també té les fulles palmades, però aquest té el pecíol molt més llarg que el limbe i amb espines, i no sol arribar als 5 metres d’altura. A més el margalló sol tindre fillols i la palmera excelsa no.

 Multiplicació per llavors que tarden tres mesos a germinar. Tolera bé el trasplantament en primavera amb gassó o pa de terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trachycarpus deriva del grec “τρἃχὐς trachys” aspre, i "καρπός carpós" fruita, en referència als fruit que són de forma i textura molt irregulars. L’epítet específic fortunei  és en honor de Robert Fortune, el botànic  que va recórrer Xina i Japó i va introduir la planta del te a l’Índia.

En el seu lloc d’origen s’arreplegaven les fibres de les bases de les fulles per a fabricar raspalls, estores, etc. i  cordes per amarrar els juncs, les barques tradicionals xineses, perquè són imputrescibles. Amb les fibres de les beines confeccionen una espècie d’impermeable que és una excel·lent protecció contra el vent i la pluja. També s’hi produeix un fàrmac hemostàtic que s’extrau de les llavors.

L’oftalmòleg Kaempfer va ser el primer naturalista europeu que va donar notícies, en 1712, d’aquestes elegants palmeres que vivien en els cims, cobertes de neu. Altre oftalmòleg, Siebold, va enviar a Europa les primeres llavors que germinaren en alguns jardins botànics. Altre científic aventurer, Robert Fortune, va portar plantes vives.

Trachycarpus fortunei  va ser descrita primer per William Jackson Hooker com Chamaerops fortunei  i després atribuït al gènere Trachycarpus  per Hermann Wendland i publicat en Bulletin de la Société Botanique de France, 8, p. 429 en 1861.

Família Arecaceae (Palmae)