dimarts, 30 de setembre del 2014

Araucària. Pi de Norfolk




Castellà: Araucaria, Araucaria de pisos, Pino de Norfolk, Pino de pisos. Gallego: Piñeiro de Norfolk. Araucaria da illa de Norfolk. Portuguès: Pinheiro-de-norfolk.  Francès: Araucaria. Pin de Norfolk. Anglès: Norfolk Island Pine. Alemany: Zimmertanne. Norfolk-Tanne.

NOM CIENTÍFIC:  Araucaria heterophylla (Salisb.) Franco

SINÒNIMS:  Araucaria excelsa (Lamb.)R.Br.

DESCRIPCIÓ:  L’araucària és considerada un dels fòssils vivents. És una conífera dioica de creixement lent, procedent de l’illa de Norfolk, en Austràlia, que pot arribar als 60 metres d’altura, amb un potent sistema radicular que no és agressiu amb les construccions. És d’hàbit piramidal amb el tronc, de corfa escatosa, sempre recte i brancatge perfectament simètric, amb cinc branques primàries de desenvolupament horitzontal per cada verticil que formen un pentàgon perfecte; les ramificacions secundàries són pèndules en els exemplars joves i alçades en els adults. Té dos tipus de fulles: les joves són amples i planes, formant escates imbricades, mentre que les adultes són estretes i allargades.  Els arbres mascles tenen cons masculins que mesuren entre 4 i 5 cm; els arbres femenins tenen cons llenyosos de forma arrodonida i molt pesats (pesen fins a 1 kg.) que cauen en madurar i es desintegren, alliberant pinyons comestibles.   
Podria confondre’s amb  Araucària araucana  però aquesta no té la perfecta simetria de les seues branques formant pisos ben definits, i  les seues fulles són punxants.

ATENCIONS: Tolera malament el fred, perquè necessita un clima temperat i càlid, però s’adapta a qualsevol tipus de sòl, ja siga àcid o calcari, a condició de tindre un bon drenatge, ja que necessita reg abundant però sense entollar, doncs es podreixen les arrels . Vegeta bé a mitja ombra però millor a ple sol. Tolera un cert grau de salinitat, per la qual cosa s’utilitza en el litoral. No és necessari podar

CONSELLS:  Per la seua gran talla s’utilitza com a exemplar aïllat en parcs i jardins. Per la seua rusticitat s’empra molt en jardineria mediterrània. Per la lentitud del seu creixement es pot cultivar en interiors com un xicotet arbret durant diversos anys, tot i que per interior funciona millor una altra espècie, l’ Araucaria columnaris. Va molt bé en zones costaneres per la seua tolerància a la salinitat i la resistència al vent. 

Multiplicació: Es propaguen per llavors o per esqueix apical a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Araucària rep el  nom dels indis de la província xilena d’Arauco, d’on procedix l’Araucària araucana. L’epítet específic heterophilla deriva del grec “ἔτερος héteros” que significa irregular, i de “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, de fulla irregular,  pel dimorfisme foliar que presenten els exemplars joves i els adults.
Es coneix també com a pi de Norfolk pel fet que va ser en aqueixa illa on el capità Cook, en el seu segon viatge en 1774, va descobrir els esplèndids boscos d’aquesta espècie i va informar l’almirallat. Els troncs d’Araucaria heterophylla, rectes, forts, de fins a 50 m d’altura, van ser els millors pals de la Real Armada anglesa.
Per la seua altura i fort arrelament en el sòl actua sovint com a parallamps.
Araucaria heterophylla fou descrita per (Bertol.) Kuntze i publicada en Anais. Instituto Superior de Agronomia 19: 11–12. 1952.

Família Araucariaceae

1 comentari:

  1. Magnífic arbre i més amb l'història que te d'arbre fòssil, m'agradat molt coneixal.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...