divendres, 19 de maig del 2017

Blauet


Angelets, Blavet, Cap blau. Castellà: Aciano, Aldiza, Azulejo, Escobilla, Liebrecilla. Èuscara: Nabar-lorea. Portuguès: Fidalguinhos. Ambreta.  Italià: Fiordaliso vero. Francès: Bleuet. Audifoin. Anglès: Bluebottle, Corn-flower. Blue Cap. Alemany: Echte Kornblume. Neerlandès: Korenbloem. Grec: Κενταύριον το κυανόν. Μπουέ.

NOM CIENTÍFIC: Cyanus segetum Hill

SINÒNIMS: Centaurea cyanus L.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que creix deforma natural als camps de cereals, assolint fins 70 cm d’alçada, amb tiges primes i erectes cobertes de toment blanquinós, ramificades a la part superior. Les fulles inferiors són pinnatipartides i les caulinars sèssils i linears. Les flors apareixen en capítols terminals i solitaris amb un involucre ovoide format per bràctees bordejades de petites i curtes dents ciliades platejades. Les flors són blaves i radials però hi ha conreessis amb capítols que contenen moltes més flors que les plantes silvestres, i de colors diferents, com rosa o lila. Floreix de maig a juliol. Fruit en aqueni amb papus de setes rígides més curtes que el aqueni.  

ATENCIONS: És una planta molt rústica que als camps de cereals es considera una mala herba perquè suporta grans variacions de temperatura, ambients càlids i la sequera. Viu a ple sol o mitja ombra, en sòls àcids o calcaris i, fins i tot, en sòls pobres en nitrogen.  



CONSELLS: En jardineria és apreciada pel colorit de les flors que destaquen en massissos, arriats o rocalles. També s’empren en test en balcons i terrasses i com flors de tall

Multiplicació per llavor, sembrades al llarg de la primavera.

Plagues i malalties: Són plantes resistents a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric  Cyanus prové del grec “kuánous” que significa de color blau, color que pren la planta en la majoria dels casos. L’epítet específic segetum és el genitiu plural de "seges, segetis" del sembrat, perquè aquesta espècie apareix sovint als conreus.

El seu origen és, possiblement, l’Orient Mitjà, des d’on va viatjar a Europa, a l’antiguitat, barrejada amb les llavors dels cereals.

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Centaurea cyanus en Species Plantarum 2: 911. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Cyanus segetum va ser publicada per John Hill en The Vegetable System 4: 29, pl. 26, fig. 3. 1762. 

Família Compositae (Asteraceae)

divendres, 12 de maig del 2017

Planta del diner


Castellà: Planta del dinero. Francès: Lierre suédois. Anglès: Swedish ivy. Swedish begònia. Whorled plectranthus. Alemany: Schwedischer Efeu. Mottenkönig. Harfenstrauch

NOM CIENTÍFIC: Plectranthus verticillatus (L.f.) Druce

SINÒNIMS: Ocimum verticillatum L.f.; Plectranthus nummularius Briq.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust sempre verd, procedent d’Àfrica, que pot arribar als 70 cm d’alçada amb tiges carnoses decumbents, fulles oposades, peciolades, de limbe carnós, de circular a ovat, marge crenat o dentat, amb nervis porpra al revers i anvers verd brillant. Les flors apareixen en inflorescències en raïm terminal, en verticils, amb el calze campanulat acabat en cinc dents i amb pèls; corol·la labiada de color blanc o blau pàl·lid, amb el llavi superior emarginat. Floreix a la tardor i hivern.

ATENCIONS: Creix a llocs humits i ombrejats, però gaudeix de la llum indirecta. Vegeta be en qualsevol tipus de sòl si està ben drenat. No tolera la sequera i pateix per l’ambient excessivament càlid i sec. No suporta les gelades, ni tan sols les moderades, pel que cal protegir-la del fred. A l’estiu cal regar cada 3-4 dies i a l’hivern cada setmana. Respon bé a la poda.

CONSELLS: Es conrea com a planta d’interior. Resulta molt decorativa en test o cistella penjant. A les zones de clima temperat, sense gelades, s’empra en jardineria com a planta cobertora.

Multiplicació per esqueix a la primavera o l’estiu perquè arrela amb facilitat. Només cal posar un esqueix en aigua i als pocs dies ja mostrarà les arrels i estarà llest per plantar.

Plagues i malalties: Pot se atacada per àcars però el principal risc és l’excés d’aigua, que farà sortir taques negres a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Plectranthus deriva del grec “plectron” esperó, i “anthos” flor, és a dir, flor d’esperó. L’epítet específic verticillatus, deriva del llatí “verticillus, -i”, que era una rodanxa que es posava a la part inferior del fus per a que girara amb més facilitat. En botànica és el conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.


Hom diu que en la casa on hi haja aquesta planta no faltarà mai el diner i s’alleujaran els deutes, però la planta ha de ser regalada.

Aquesta espècie va ser primerament nomenada Ocimum verticillatum per Carles Linné en Supplementum Plantarum 276. 1781[1782]. Més tard, George Claridge Druce, la va publicar en Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 4(Suppl. 2): 640. 1917. amb el nom actualment acceptat de Plectranthus verticillatus.


Família Labiatae (Lamiaceae)

dimarts, 2 de maig del 2017

Robínia. Falsa acàcia.

Robínia del Jardí del Túria de València
Acàcia blanca. Acàcia de bola. Almussafes. Càcia.  Castellà: Acacia blanca. Acacia bastarda, Falsa acacia, Robinia. Èuscara: Sasiakazia. Italià: Acacia spinosa. Falsa Acacia. Gaggia. Francès: Acacia, Robinier faux acacia. Anglès: Black locust. False-acacia. Alemany: Falsche Akazie. Scheinakazie. Silberregen. Weiße Robinie. Neerlandès: Gewone Robinia. Grec: Ψευδακακία. Ακακία ψευδακακία. Xinès: Ci huai.  

NOM CIENTÍFIC: Robinia pseudoacacia L. 

SINÒNIMS: Robinia pringlei Rose  

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, procedent de Nord Amèrica, que pot arribar a fer 25 metres d’alçada, amb tronc d’escorça negrosa i fissurada. Les fulles compostes per 3-10 parells de folíols glabres, ovalats, i un de terminal (imparipinnades) de marge enter i color verd clar. Estípules transformades en espines dures.  Les flors, flairoses, apareixen agrupades en raïms axil·lars de 10-20 cm penjants i densos, amb calze de color rogenc, formant un curt tub acabat en cinc dents, i la corol·la papilionada, blanca, amb la base de l’estendard groga. Androceu diadelf, amb 9 estams soldats i un de lliure. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en un estigma en forma de pinzell. Floreix d’abril a juny. Fruit en llegum aplanada de fins 10 cm, sense pèls i color marró, amb les llavors ben marcades, dehiscent, que perdura a l’arbre gairebé tot l’hivern.


ATENCIONS: És un arbre molt rústic que vegeta bé en sòls pobres, resisteix el fred i suporta bé la sequera. Aquestes qualitats però, l’han convertit en un perill per a la flora autòctona, considerada una de les pitjors 100 plantes invasores. Emet nombrosos fillols que cal controlar.

CONSELLS: És una de les tres falses acàcies emprades en alineacions per als carrers i els parcs. Les arrels són molt agressives, arribant a alçar les voreres. Hi ha nombrosos conreessis emprats en jardineria, com ara ‘Casque Rouge’ amb flors de color de rosa, o ‘Umbraculifera’ amb copa frondosa i sense espines.

Multiplicació per llavors surt amb facilitat després de sotmetre les llavors a aigua bullint durant 20 segons. També per els fillols que emet.

Plagues i malalties: Des de finals del segle XX fins ara han arribat a Europa espècies d’insectes 
minadors de les fulles. Pot patir atacs de pugó. L’excés d’humitat pot provocar el desenvolupament del fong Armillaria mellea.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Robinia està dedicat al jardiner de tres reis de França Jean Robin (1550-1629), que va dur per primera vegada a França la Robinia pseudoacacia i el Hibiscus syriacus. L’epítet específic pseudoacacia deriva del prefix grec “ψευδο- pseudo-” fals, enganyós, i "Acacia" una planta de la família de les lleguminoses, és a dir, significa falsa acàcia

L'escorça, les fulles joves i les llavors són tòxiques i provoquen depressió, vòmits i diarrea. A més les punxades de les seues espines són doloroses i tarden en curar. Les flors es poden menjar.

Tot i que les flors són mel·líferes, i la fusta és dura, que s’emprava per fer les travesses del ferrocarril i, a més, té un alt poder calorífic, des de desembre de 2011 s’ha prohibit el seu comerç, transport i conreu, pel Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores.

Robinia pseudoacacia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 722. 1753


Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...