dijous, 30 de març del 2017

Ficus rubiginós

 

Castellà: Higuera de Port Jackson. Higuera herrumbrosa. Francès: Figuier de Port Jackson. Italià: Fico di Port Jackson. Fico ruggine. Anglès: Little leaf fig. Port Jackson fig. Rusty fig.

NOM CIENTÍFIC: Ficus rubiginosa Desf. ex Vent.

SINÒNIMS: Ficus australis Willd.

   
DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de 8-10 metres d’alçada, procedent d’Austràlia, amb la copa aparasolada i densa, sostinguda per un tronc d’escorça llisa i grisenca, amb fissures verticals i nombroses arrels aèries. Les fulles són alternes, ovals o el·líptiques, que poden fer fins 15 cm de llarg per 6 d’ample, de base arrodonida i àpex obtús, marge enter i textura coriàcia, verd obscur glabre per l’anvers i una densa pubescència de color ferruginós pel revers que caracteritza l’espècie, tot i que aquest caràcter és molt variable. Les flors són molt petites i agrupades dins del que prenguem pel fruit, el siconi, que té una obertura basal, l’ostiol, per on entren els insectes pol·linitzadors. Floreix a l’estiu. El fruit és aquest mateix siconi amb les flors del interior fecundades i madures. Són axil·lars, sèssils o amb un curt peduncle, globosos, de 0,7-2 mm de diàmetre i coberts per una pubescència ferruginosa, semblant al revers de les fulles. Solen sortir en parelles i coberts per una bràctea que cau prompte.

Aquest taxó és extremadament variable. Alguns arbres tenen fulles amb les dues superfícies verdes i pubescents o només la superfície inferior amb pèls; altres tenen ambdues superfícies verdes i més o menys glabres

ATENCIONS: És un arbre prou rústic perquè vegeta bé en tot tipus de sòl, àcid o bàsic, millor si el mantinguem humit però ben drenat. Suporta el fred més que la resta de Ficus i la proximitat al mar. Prefereix na ubicació a ple sol o ombra parcial.

CONSELLS: S’empra en parcs i jardins com arbre d’ombra i en alineacions de places i carrers. Tot i que les fulles són grans, es fa servir com bonsai perquè és resistent i fàcil de treballar.

Multiplicació per esqueix de fusta semi-dura a la primavera o estiu, o per murgó aeri. Per llavor és difícil perquè per les nostres contrades no hi ha l’insecte pol·linitzador.  

Plagues i malalties: En general no pateix plagues ni malalties però en cultiu dins de casa o hivernacle amb contenidor, pot ser atacat per l’aranya roja o cotxinilles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic rubiginosa deriva del llatí "rubigo, rubiginis" rovell, en al·lusió al color del revers de les fulles.

Cada espècie de Ficus té la seva vespa pol·linitzadora especifica, i en el cas de Ficus rubiginosa és Pleistodontes imperialis, amb la qual manté un mutualisme obligat.

Ficus rubiginosa va ser descrit perRené Louiche Desfontaines, i publica en Jardin de la Malmaison , pl. 114. 1803.


Família Moraceae

dilluns, 20 de març del 2017

Ipomoea carnea


Castellà: Matacabra. Borrachero. Mèxic: Chocobcat. Xchocokat. x-kelil. Portuguès: Algodão-bravo. Algodão-do-pantanal. Anglès: Pink morning glory. Bush Morning Glory. Xinès: 树千牛

NOM CIENTÍFIC: Ipomoea carnea Jacq.

SINÒNIMS: Ipomoea fistulosa Mart.   

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent d’Amèrica tropical, de tiges llenyoses a la base i herbàcies a l’àpex, ascendents, amb el interior esponjós i glabres per fora, de fins 2 metres d’alçada. Amb fulles entre ovades i lanceolades, de fins 15 cm de llarg per vuit centímetres d’ample, llargament acuminades, un poc cordades a la base, glabrescents per les dues cares, de color verd brillant. Inflorescències en panícula terminal, amb flors grans, de calze format per petits sèpals glabres suborbiculars, de 5-6 mm; corol·la en forma d’embut, infundibuliforme, d’entre 5-8 cm de llarg, de color rosa, amb la gola més obscura que el limbe. Floreix des de finals de primavera fins principis de la tardor. Fruit en càpsula ovoide de fins 2 cm de llarg i glabre, que conté llavors piloses i tòxiques.

ATENCIONS: Als llocs d’origen creix en indrets inundats, sobre sòls d’argila. Tot i això, com ornamental es planta en qualsevol tipus de sòl però requereix una ubicació a ple sol, molt de reg i bon drenatge, i temperatures mínimes no inferiors a -4oC. perquè no suporta les gelades.

CONSELLS: El fullatge i les flors són molt ornamentals. Si s’ajuda amb un enreixat pot servir per tapar murs i parets. Si el deixem lliure les tiges formaran un arc fins tocar terra, prenent un aspecte més natural.


Multiplicació vegetativa, amb estaques de la part pròxima al terra, que arrela prompte. Per llavor també es reprodueix amb facilitat,

Plagues i malalties: Pot patir l’atac de pugons, mosca blanca i aranya roja.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ipomoeae deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges. L’epítet específic carnea deriva del llatí “carneus, a, um” genèricament referit a la carn, per tindre les flors el color de la carn.

Les fulles són verinoses pel ramat, tot i que han de menjar molta quantitat per haver d’enverinar-se.
Les tiges podem usar-se per fer paper. A Brasil s’empren les tiges buides per confeccionar pipes per fumar, per la qual cosa s’anomena canudo-de-pita. La planta també té aplicacion medicinals perquè té un component sedant i anticonvulsiu, i amés a més conté un glucòsid amb propietats anticancerígenes.

Aquesta planta és coneguda per ser al·lelopàtica, és a dir, que té la capacitat d'alliberar substàncies químiques que inhibeixen el creixement d'altres espècies de plantes al seu voltant.

Ipomoea carnea va ser descrita per Nicolaas Joseph von Jacquin (Jacq.) i publicada en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 13. 1760

Família Convolvulaceae

dilluns, 13 de març del 2017

Pensament


Castellà: Pensamiento. Gallego: Pensamento. Portuguès: Amor-perfeito-de-jardim. Violeta-borboleta. Italià: Flammola. Francès: Pensée cultivée. Pensée des jardins. Anglès: Garden pansy. Alemany: Garten-Stiefmütterchen. Grec: Πανσές. Rus: Фиалка Виттрока. садо́вые аню́тины гла́зки. Finès: Tarhaorvokki.

NOM CIENTÍFIC: Viola x wittrockiana Gams

SINÒNIMS:  Viola tricolor var. hortensis

DESCRIPCIÓ: Petites plantes bianuals, que no sobrepassen el pam d’alçada, que durant el primer any només produeixen fulles, al segon any fan flors i fruits i es marceixen com qualsevol anual. Tot i això, amb bones condicions, poden convertir-se en perennes.  

Fulles ovades o cordades, crenades, les superiors lanceolades de marge enter, amb la base cuneada. 




Les flors són grans, poden arribar als 6 cm de diàmetre. Corol·la amb cinc pètals orbiculars, vellutats desiguals però més llargs que el sèpals; dos superiors i dos laterals als quals es superposa un pètal inferior. Els color solen ser variats, entre blanc, groc, blau, vermell, or o porpra, i un morat molt fosc que és el que més s’aproxima al negre.


ATENCIONS: Requereixen una ubicació a ple sol o, si més no, una bona il·luminació. Sòl ric en nutrients i humit però sense embassar, amb bon drenatge. En climes temperats com el nostre poden suportar les gelades de l’hivern però les altes temperatures inhibeixen la floració i acaben amb la planta. Quan es marceixen a l’estiu, podem tallar les tiges a ras de terra, i és possible que a l’hivern següent torne a brotar.





CONSELLS: En jardineria s’empren com plantes de cobertura, per inhibir el creixement d’herbes no desitjades. A l’entrada de mols pobles i ciutats ens reben les acolorides flors del pensament que adornen les glorietes des de la primavera, i en climes càlids, a partir de l’hivern.





Multiplicació: plantar a la tardor les llavors  

Plagues i malalties: els pugons solen atacar les flors i les fulles són propenses a desenvolupar cecidis provocats per les larves del mosquit Dasyneura afinis. També són plantes propenses a patir oïdi, que fa les fulles blanquinoses.



ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Viola és, probablement, un diminutiu del grec "(f)íon" viola, violeta. L’equivalent llatí del nom grec “Iole”, la mitològica filla d’Èurit rei d’Ecàlia, és Viola. El nom específic wittrockiana és en honor al botànic suec Veit Brecher Wittrock (1839- 1914).

Es tendeix a denominar “violeta” a les espècies silvestres de flors petites i “pensament” als híbrids de grans flors multicolors. 

El nom “pensament” ve del francès “pensée” perquè a l’Edat Mitjana la flor era considerada un símbol de la memòria. Pot ser per aquest nom va ser triat com el símbol del Lliure Pensament, i els humanistes van utilitzar el fet que aquests híbrids, tan bonics, són el resultat de l’encreuament de diverses espècies silvestres, com la humanitat és el fruit de l’encreuament de persones de totes races i colors d’arreu del món.


Aquestes flors tan espectaculars són producte del constant encreuament de Viola tricolor amb Viola lutea i Viola altaica, durant les dècades de 1820-30, a l’Europa del nord. L’expansió dels hivernacles i la jardineria moderna van contribuir a la popularitat d’aquestes flors.  

Diversos pintors han representat els pensaments a les seues obres com ara Bouquet of Pansies  de Pierre-Joseph Redouté o  Mand met viooltjes de van Gogh

El botànic suec Veit Brecher Wittrock va descriure la planta en 1896 però no hi va donar nom específic perquè era un híbrid. Amb el nom Viola wittrockiana va ser publicada pel botànic austríac Helmut Gams en Illustrierte Flora von Mittel-Europa 5(1): 616. 1925. 


Família Violaceae

dilluns, 6 de març del 2017

Cotoneàster horitzontal



Castellà: Cotoneaster, Griñolera, Cotoneaster horizontal. Francès: Cotonéaster horitzontal. Italià: Cotognastro orizzontale. Anglès: Rockspray Cotoneaster. Wall Cotoneaster. Alemany: Fächer-Zwergmispel.Fächerfelsenmispel. Fächermispel. Neerlandès: Vlakke Dwergmispel. Grec: Κυδώναστρο οριζόντιον. Κυδώναστρον το οριζόντιο. Xinès: ping zhi xun zi.

NOM CIENTÍFIC: Cotoneaster horizontalis Decne.

SINÒNIMS: 
Cotoneaster perpusillus (C.K.Schneid.) Flinck & Hylmö  

DESCRIPCIÓ: Arbust semi-perennifoli procedent de l’oest de la Xina, de fins 80 cm d’alçada i 2 metres d’amplada, amb branques rastreres que ramifiquen com les espines del peix. Les fulles són de distribució alterna i disposició dística, és a dir, disposades en dos rengles oposats, amb el limbe oval, mucronades, de color verd fosc lluent per l’anvers i lleugerament tomentoses i de color glauc pel revers, tot i que a la tardor poden prendre una coloració vermellosa. Les flors són petites, de color de rosa, i l’abundant floració en primavera atrau papallones, vespes, borinots i abelles. Fruit en baia vermella que dura molt de temps a les branques, sempre que les aus, especialment les merles, no se les mengen.

ATENCIONS: És una planta molt rústica que requereix poques atencions. Prefereix una ubicació a ple sol però permet la mitja ombra. No és exigent edàfic, vegeta bé en sòls pobres sempre que no hi haja massa humitat i estiga ben drenat. Resisteix les baixes temperatures fins els -15oC.


CONSELLS: Els fruits són el major valor ornamental d’aquest cotoneàster però cal prendre precaucions de que els xiquets no es mengen les seus baies, de viu color roig, que contenen compostos cianogènics (cianur). Es fa servir per cobrir talussos, en rocalles o per formar bardisses, perquè forma un entramat dens i impenetrable. Només cal fer alguna poda per sanejar o millorar l’aparença, i cada 4-5 anys una poda forta per rejovenir l’arbust.


Multiplicació per llavors que passen unes setmanes a la nevera i sembrades en primavera, o per esqueix a finals de l’estiu

Plagues i malalties: Pot patir rovell, oïdi, taques a les fulles, i patir plagues de poll, àcars, cotxinilles, corcons i diverses erugues que s’alimenten de les seues fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Cotoneaster deriva del grec “κῠδωνέα kydonéa” codony, i del sufix menyspreador, que indica paregut imperfecte, “ἀστήρ astér”, és a dir, codonyastre. L’epítet específic horizontalis ve de “horizon” horitzó, perquè creix prostrat o s’expandeix horitzontalment.

Cotoneaster horizontalis va ser descrita per Joseph Decaisne (Decne.) i publicada en Annales Générales d'Horticulture 22: 168. 1877[1878].


Família Rosaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...