Prunera de Natal

Prunereta. Castellà: Carisa. Ciruelo de Natal. Cerezo de Natal. Francès: Carissa. Prunier du Natal. Anglès: Natal plum. Neerlandès: Natalpruim. Xinès: 大花假虎刺

NOM CIENTÍFIC: Carissa grandiflora (E. Mey.) A. DC.

SINÒNIMS: Carissa macrocarpa (Eckl.) A.DC.; Arduina grandiflora E. Mey. (basiònim); Jasminonerium grandiflorum (E. Mey.) Kuntze  

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent del sud d’Àfrica, de la regió de Natal, ramificat des de la base, amb tiges que exsuden un làtex no tòxic, de fulles persistents i espines bifurcades, en forma de Y, que pot assolir fins quatre metres d’alçada, tot i que als jardins no solen passar del metre. Fulles de distribució oposada, limbe oval amb el marge enter, textura coriàcia i color verd obscur per l’anvers i verd més suau pel revers. Les flors són flairoses, axil·lars, amb cinc sèpals linears al calze i corol·la amb un petit tub que s’obri en cinc pètals blancs en forma d’estrella, de fins cinc centímetres de diàmetre, que surten de primavera a la tardor. Fruit de color roig cridaner que es poden menjar.

ATENCIONS: Pot vegetar bé en sòls pobres, sempre que estiguin ben drenats, i en una ubicació al sol o en ombra parcial però quan més sol mes florirà.

 Suporta temperatures elevades però amb molt de fred pot perdre les fulles i tornar a brotar amb el bon temps. Reg moderat evitant els embassaments; suporta sequeres lleugeres. Creix bé a zones costaneres perquè suporta el vent marí.

CONSELLS: Apreciat en jardineria pel verd intens de les fulles persistents, les atractives flors blanques i el fruit gran, de color roig quan madura. Es planta en bardisses i tanques dissuasives per les espines, com exemplar solitari o en grup. També en test. Quan acaba la floració es pot podar.

Multiplicació per esqueix o per llavor, sembrada a finals de l’hivern i germinarà en un o dos mesos, però el que millor resultat dona és el colgat aeri o en terra.

Plagues i malalties: Mosca blanca i cotxinilla, especialment en plantes amb poc sol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Carissa presenta dificultats per esbrinar el significat etimològic. En llatí existeix el terme carissa per definir una dona astuta, però no podem relacionar-la amb el gènere botànic. Sembla, però, que pot ser el nom llatinitzat del sànscrit “corissa”, una espècie de l’Índia. L’epítet específic grandiflora fa referència a la grandària de les flors. I l’epítet del sinònim macrocarpa deriva del grec “macro” gran, i “carpus” fruit, en referència als grossos fruits.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Ernst Heinrich Friedrich Meyer, i publicada com Arduina grandiflora en Commentariorum de Plantis Africae Australioris 191. 1835.  Amb el nom actualment acceptat de Carissa grandiflora a ser publicat per Alphonse Louis Pierre Pyramus de Candolle, en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 8: 335. 1844.

És una planta alimentària tradicional a l'Àfrica, una fruita poc coneguda amb potencial per millorar la nutrició, augmentar la seguretat alimentària, fomentar el desenvolupament rural i donar suport a la sostenibilitat de la terra en amples zones del planeta.

Família Apocynaceae

Gessamí d’hivern

Jasminum mesnyi als Vivers de València

Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de invierno. Jazmín japonés. Jazmín prímula. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

NOM CIENTÍFIC: Jasminum mesnyi Hance

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker        

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís procedent de la Xina, d’on és endèmica, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds. Emet llargues tiges, de secció quadrangular, de fins tres metres que pengen, amb fulles de distribució oposada, trifoliades, amb folíols lanceolats, de color verd lluent que contrasta amb les flors axil·lars, solitàries, amb corol·la simple o semidoble de fins tres centímetres de diàmetre, de color groc i fragants. Fruit esfèric de color obscur, de menys d’1 cm de diàmetre.

ATENCIONS: Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5^o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració.

CONSELLS: En jardineria s’empra per formar mates aïllades o, amb un suport adequat, com enfiladissa per cobrir murs i parets. També pot conrear-se en test. Té una llarga i espectacular floració, des de finals d’hivern, durant la primavera i l’estiu.

Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat.

Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. 

L’epítet específic mesnyi honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae

Ficus de l’Índia

Castellà: Laurel de indias. Francès: Arbre de l'intendance. Laurier d’Inde. Anglès: Indian laurel. Chinese banyan. Malayan banyan. Alemany: Chinesische Feige. Lorbeer-Feige. Indischer Lorbeer. Xinès: Rong shu. 細葉榕.Japonès: ガジュマル  

NOM CIENTÍFIC: Ficus microcarpa L.f. 

SINÒNIMS: Ficus microcarpa var. nitida F.C.Ho; Urostigma microcarpum (L. f.) Miq.  

DESCRIPCIÓ: Arbre de gran port, procedent del sud d’Àsia i Java, de ràpid creixement que pot assolir els 15 metres d’alçada (fins 30 metres al seu medi natural) amb una capçada densa i voluminosa, sostinguda per un tronc gruixut, d’escorça grisa i llisa, molt ramificat i amb arrels aèries que arrelen en tocar el sòl i acaben unint-se al tronc. Les fulles són persistents, de distribució alterna, oblanceolades de 2-5 cm i marge enter, àpex agut o acuminat, de color verd lluent i tacte coriaci, amb pecíol de fins 2 cm. Les flors tancades en siconi axil·lar i sèssil, que en madurar formarà el fruit, com tots els Ficus, una petita figa d’1 cm de diàmetre de color verd que es tornarà groc, rogenc i finalment marró obscur.

ATENCIONS: És una espècie tropical i per tant requereix un clima càlid i un ambient humit, tot i que pot suportar temperatures de fins 0^oC.  Prefereix la ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a mitja ombra. Sòl ric i ben drenat, deixant que la terra s’assequi entre dos regs.

CONSELLS: S’empra com arbre d’ombra en carrers, parcs i jardins en zones de clima temperat i càlid. Es pot conrear com a planta d’interior en contenidor, apropiat en zones fredes, i també és una espècie molt utilitzada per fer bonsais.  

Multiplicació per llavor germina amb facilitat sembrades en primavera, o per esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: Cal estar atent a l’acció de trips, aranya roja i cotxinilla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic microcarpa del grec “μικρός micrós” petit, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, de fruit petit

Els fruits alimenten nombroses espècies d’ocells, el que converteix aquest arbre en un  important punt d’atracció per la fauna aviar urbana.

Es considera un arbre molt agressiu perquè pot créixer a les parets d’edificis, ponts i altres estructures, fins i tot de formigó. Les arrels poden alçar voreres i paviment. Les fulles són tòxiques si s’ingereixen

Ficus microcarpa  va ser descrit per Carles Linné el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 442. 1781[1782].

Família Moraceae

Evònim del Japó

Castellà: Bonetero del Japón. Evónimo. Italià: Evonimo del Giappone. Anglès: Evergreen euonymus. Japanese spindle-tree. Evergreen Spindle. Alemany: Japanischer Spindelstrauch. Grec: Ευώνυμον ιαπωνικό. Xinès: dong qing wei mao.

NOM CIENTÍFIC: Euonymus japonicus Thunb.

SINÒNIMS: 

Masakia japonica (Thunb.) Nakai  

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli, procedent del Japó i la Xina, que pot arribar als tres metres d’alçada, amb fulles verdes o variegades de distribució oposada i limbe oval, coriaci, amb el marge finament serrat. Les flors són menudes de color verd grogós, sense interès ornamental. Floreix entre maig i juliol. Fruit de color vermell que maduren a principis de l’hivern.

ATENCIONS: És una planta molt rústica. Prefereix ubicació a ple sol per evitar el fong oïdi al que és molt susceptible, i són resistents a les gelades no intenses. Indiferent a tipus de sòl però ric en matèria orgànica i ben drenat. Requereix reg no abundant però freqüent. Suporta molt bé les podes a finals de l’hivern.

CONSELLS: S’empra especialment per formar bardisses o en grups aïllats, però també es conrea en test i per topiària, perquè admet la poda freqüent.

Multiplicació per esqueix de fusta semidura a la primavera o estiu. Les llavors necessiten estratificació en nevera durant 3-4 mesos.

Plagues i malalties: Pot patir diferents malalties produïdes per fongs, especialment si no estan ubicades a ple sol. Les plagues més habituals són de pugons o cotxinilla.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euonymus dertiva del grec “ἐῧ éu” veritable, perfecte, i de “ὄνομα ónoma” nom, fama, reputació, és a dir de bona reputació. Aquest nom va ser usat per Teofrast en sentit irònic perquè totes les parts de les plantes d’aquest gènere són verinoses. El nom específic, japonicus, és un epítet geogràfic que indica la procedència de l’espècie: Japó.

Euonymus japonicus va ser descrit per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicat en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 2 3: 208. 1780.

Família Celastraceae

Bismarckia. Palmera de Bismarck

Castellà: Palmera de Bismarck. Portuguès: Palmeira-azul. Francès: Latanier blanc. Anglès: Bismarck Palm. Alemany: Bismarckpalme.

NOM CIENTÍFIC: Bismarckia nobilis Hildebr. & H.Wendl.

DESCRIPCIÓ: Palmera molt ornamental procedent de Madagascar, d’on és endèmica, que pot arribar als 25 metres d’alçada, tot i que no sol passar dels 12 metres en conreu. Tronc més ample a la base, de 30-45 cm de diàmetre, de color grisós o marronós. Les fulles són molt grans, costapalmades, rodones, de més de metre i mig de diàmetre, d’un bell color platejat, sostingudes per pecíols de 2-2,5 metres de llarg, de color blanquinós amb petites taques de color canyella, amb uns petits dents al marge, que es perllonga amb una hastula prou llarga . Hi ha exemplars amb flors masculines i altres amb flors femenines en inflorescències axil·lars solitàries ramificades fins dos ordres, amb el raquis més llarg que el peduncle. Fruits en drupa de color marró obscur

ATENCIONS: Suporta tot tipus de sòl, sec o embassat, i temperatures de 6^oC sota cero i són resistents fins i tot al foc

CONSELLS: Cal plantar aquesta espècie amb suficient espai al voltant i amb fons verd fosc per a que lluïsca el platejat de les fulles.

Multiplicació per llavor, pelant-les i sembrant-les a més d’un pam de profunditat, per a que la llarga arrel es desenvolupi bé.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Bismarckia és en honor del primer canceller d’Imperi alemany Otto von Bismarck (el canceller de ferro). Aquest gènere només inclou una espècie. L’epítet específic nobilis del llatí “nobilis, -e” noble, per les característiques d’excel·lència de l’espècie.

Bismarckia nobilis va ser descrita per Johannes Maria Hildebrandt (Hildebr.) i Hermann A. Wendland (H.Wendl.) i publicada en Botanische Zeitung (Berlin) 39(6): 94–95. 1881.  

Família Palmae (Arecaceae)

Assutzena. Lliri

Castellà: Azucena. Martagón. Lirio. Èuscara: Zitori. Portuguès: Lírio. Francès: Lys. Lis. Italià: Giglio. Anglès: Lyli. Alemany: Lilien. Neerlandès: Lelie

NOM CIENTÍFIC: Lilium sp.

DESCRIPCIÓ: Plantes bulboses, procedents de les regions temperades de l’hemisferi nord, la majoria d’Àsia, de les quals s’han desenvolupat diversos grups d’híbrids. Els bulbs són esquamosos i, tant les esquames com les arrels són carnoses. Per damunt del bulb, a la part soterrada de la tija, hi ha altres arrels que ajuden a l’absorció de nutrients i aigua. Les tiges poden arribar al metre d’alçada. Les fulles són lanceolades, de color verd intens i nervis paral·lels. Les flors surten a l’àpex de la tija i són grans, amb sis tèpals que formen un tub que s’obri lluint els seus colors amb una ampla gama entre el blanc, rosa, groc, taronja, marró, roig, llis o amb taques, i sempre fragants. Floreix a la primavera i l’estiu. El fruit és una càpsula amb nombroses llavors aplanades i alades. 

Hi ha tres grans grups de lliris al mercat: Híbrids asiàtics, amb poc perfum però amb una ampla gama de colors i flors grans. Híbrid oriental, molt aromàtic i flors majors però amb poca varietat de colors. I finalment el grup de Lilium longiflorum, amb una intensa fragància i flors blanques.

ATENCIONS: És una planta rústica però gaudeix de llocs assolellats, sòls profunds i ben drenats. Al jardí cal retallar la tija, quan acabi la floració, per davall de les flors, i deixar que la tija desaparegui. A l’època de brotació tornarà a sortir.

CONSELLS: S’empra com flor tallada, en test o en jardí. Per cultiu amb test cal deixar-lo a l’ombra el dies de molta calor.

Multiplicació: Tot i que poden multiplicar-se mitjançant les llavors, s’empra el sistema de reproducció per bulbets trets de l’esqueixat de les esquames del bulb.

Plagues i malalties: Hi ha un parell de coleòpters que es mengen les fulles i els tèpals de les flors. Poden patir atacs de pugons i trips. A més a més poden patir malalties provocades per fongs i virus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lilium ve del grec “λείριον leírion” possiblement derivat d’una paraula egípcia (hrrt) que significa flor. Potser per això el terme “lliri” s’aplica a nombroses plantes amb flor.

És una planta econòmicament important. Ocupa el cinquè lloc en el ranking de les flors més venudes del món.

La heràldica flor de lis és una representació de la flor de lilium que representa la bellesa, la força i la puresa. Lluís VII de França, durant la croada contra els sarraïns, al segle XII, va incorporar la flor de lis als escuts d’armes reials.

El gènere Lilium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 302. 1753. L’espècie tipus és Lilium candidum L.

Família Liliaceae

Ranuncle asiàtic

Ranunculus asiaticus

Castellà: Marimoña. Ranúnculo. Francesilla. Francès: Renoncule des fleuristes. Anglès: Persian buttercup. Turbant buttercup. Alemany: Asiatischer Hahnenfuß. Floristen-Ranunkel. Riesenranunkel. Topfranunkel.

NOM CIENTÍFIC: Ranunculus asiaticus L.

SINÒNIMS: Cyprianthe asiatica (L.) Freyn  

DESCRIPCIÓ: Herba nativa de la mediterrània oriental, perenne, amb arrels tuberoses compostes per petits tubercles allargats units per la part superior, i tiges erectes de fins 45 cm d’alçada, piloses, poc ramificades. Les fulles basals solen tindre tres lòbuls i els segments lobulats o dentats, amb llarg pecíol; les fulles caulinars són més profundament dividides. Les flors poden ser simples o dobles, de 3-4 cm de diàmetre, amb molts pètals, de color vermell, rosat, groc o blanc, que semblen roses. Fruit en polinúcula cilíndrica formada per núcules comprimides, amb bec arquejat.

ATENCIONS: Poden suportar gelades lleugeres amb temperatures de fins -10^oC. Prefereix ple sol o mitja ombra i un substrat ric, solt i ben drenat.

CONSELLS: Es conrea molt en test per terrasses i balcons, en massissos de flor plantats ben junts, i en parcs i jardins, així com flor tallada, perquè dura molt. Hi ha diversos conreessis com ara Bloomingdale , Picotee , Pot Dwarf i Superbissima

Multiplicació: mitjançant la divisió de les arrels. Cal treure els tubercles després de la floració i mantenir-los en un lloc sec i fresc fins la tardor o principi d’hivern que tornarem a plantar-los, després de tenir-los mig dia a remulla, per a gaudir de les seues flors a la primavera. Si volem sembrar les llavors cal fer-ho a finals d’estiu o principis de la tardor en substrat humit, sense cobri-les. En dues o tres setmanes hi haurà plantetes que haurem de preservar del fred fins que les traslladem al lloc definitiu a la primavera.

Plagues i malalties: És sensible a fongs i pot patir plagues d’àfids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ranunculus és un diminutiu de “rana” granota, per l’entorn aquàtic d’algunes espècies del gènere. Plini diu: “anomenem ranuncle l’herba que els grecs anomenen “βάτραχος bátracos”, que és la granota. El nom específic asiaticus és un epítet geogràfic que indica el lloc d’origen, Àsia, tot i que aquesta espècie és originària del Mediterrani oriental.

Els croats de Sant Lluís van descobrir aquesta planta a Terra Santa i la van introduir a França, tot i que va ser sota el regnat del sultà turc  Mohammed IV quan es va estendre el seu cultiu als jardins.

Ranunculus asiaticus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 552. 1753.

Família Ranunculaceae

Gazània

Castellà: Gazania. Portuguès: Gazània. Francès: Gazanie. Anglès: Treasure-flower. Alemany: Gazanie. Mittagsgold. Neerlandès: Middaggoud. Grec: Γαζάνια. Καζάνια. Xinès: 勋章菊

NOM CIENTÍFIC: Gazania rigens (L.) Gaertn.   

SINÒNIMS: Gorteria rigens L.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, procedent del sud d’Àfrica, que fa una petita mata de poc més d’un pam d’alçada, amb fulles lanceolades o obovades, amb l’anvers glabre i el revers tomentós o totalment cobertes de pilositat que les fa blanquinoses. Les flors apareixen en capítols de 4-5 cm de diàmetre amb lígules grogues o de color taronja amb una taca obscura a la base, i al disc central flors tubulars també de color groc. Els capítols s’obrin durant el dia i es tanquen a la nit. El capítol està embolcallat per dues o tres files de bràctees soldades a la base amb el àpex en punta. Floreix a l’estiu, entre juny i agost. Fruit en aqueni de color marró tot cobert per llargs pèls.

Hi ha diverses varietats com Gazania rigens var. uniflora (L.f.) Roessler amb els capítols més menuts i lígules grogues, i la var. leucolaena totalment coberta de toment blanquinós, a més de diversos híbrids.  

ATENCIONS: Suporta els sòls pobres i secs en llocs assolellats i ben drenats. Necessita sol per a tindre una floració espectacular. Tolera gelades si no són intenses ni prolongades i les altes temperatures.

CONSELLS: S’empra com entapissant, per fer bordures, massissos o en tests, per les seues flors grans i cridaneres, de color groc o taronja. Cal anar eliminant les flors seques i les fulles marcides per estimular la floració contínua.

Multiplicació per llavor a finals de l’hivern o principis de primavera germinaran en una o dues setmanes. Per esqueix a la tardor, però el més emprat és per divisió de mata.

Plagues i malalties: Pot ser atacada per mosca blanca i trips, o patir malalties provocades per fongs en ambients amb excés d’humitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Gazania és en honor de Teodor Gaza (1398-1475), humanista grec traductor de les obres d'Aristòtil i Teofrast del grec al llatí. L’epítet específic rigens deriva del llatí “rigens” rígid, probablement en referència als pèls rígids que cobreixen el fruit.        

Gazania rigens va ser descrita per Joseph Gaertner i publicada en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2: 451. 1791.

Família Compositae (Asteraceae)

Caputxina

Morritort. Herba llaguera. Morrissà. Bequera. Castellà: Capichinas. Espuela de galán. Mastuerzo. Gallego: Flor do canario. Capuchina. Portuguès: Chagas. Francès: Capucine. Grande Capucine. Italià: Nasturzio comune. Anglès: Garden Nasturtium. Great Indian Cress. Yellow Larkspur. Alemany: Große Kapuzinerkresse. Neerlandès: Kapucijn. Oost-Indische Kers. Grec: Καπουτσίνος. Τροπαίολον. Xinès: han jin lian

NOM CIENTÍFIC: Tropaeolum majus L.

SINÒNIMS: Trophaeum majus (L.) Kuntze  

DESCRIPCIÓ: Herbàcia anual enfiladissa, procedent de Perú, amb tiges que poden arribar al metre de llarg, glabres, amb fulles peltades, és a dir, que el llarg pecíol surt del centre de la fulla, de limbe arrodonit de marge enter o sinuós i color verd. Les flors són prou grans, axil·lars, solitàries, amb el pedicel més curt que el pecíol; sèpals verds lanceolats; esperó de 2-4 cm corbat. Pètals de color taronja i roig, que destaquen sobre el verd de les fulles. Tenen cinc pètals lliures, els dos superiors enters i els tres inferiors amb una fina ungla i ciliats a la base del limbe ovat. Floreix entre maig i setembre. Fruit en triesquizocarpis, amb els mericarpis més amples que llargs amb costelles rugoses. 

  

ATENCIONS: Necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. Creix cultivada i de vegades naturalitzada als marges de fonts i torrents, però també suporta els sòls relativament secs i pobres, en llocs lluminosos. A ple sol s’aconsegueix la màxima floració.

CONSELLS: Aquesta planta s’empra com enfiladissa o com cobertora, perquè forma grans catifes on s’estableix. En test decora balcons i terrasses enfilant-se per les baranes o qualsevol tipus de suport.

Multiplicació per llavor a final d’hivern o principi de primavera, quan ja no hi haja perill de gelades, i germina en 2-3 setmanes.

Plagues i malalties: Pot patir plagues de pugó

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tropaeolum deriva del grec “trópaion, -ou” llatí “tropaeum, -i” trofeu, triomf, i del sufix diminutiu “-olum, -oli”, és a dir, petit trofeu. Segons explica Linné els jardiners solien fer una piràmide reticulada, per on trepava la caputxina, que semblaven els trofeus victorians dels antics grecs. L’epítet específic majus és una forma incorrecta però vàlida de “maior” major, comparativament més gran.

És una planta molt popular, a banda de la seua bellesa, per l’ús en medicina popular per desinfectar i cicatritzar ferides i prevenir l’escorbut. Les fulles i les flors es mengen en amanida i els fruits s’adoben en salmorra, com els taperots.

Tropaeolum majus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 345. 1753.

Família Tropaeolaceae

Milfulles

Milfulles. Herba de tall. Camamil·la vera. Castellà: Milenrama. Milefolio. Hierba de las heridas. Aquilea. Alcanfor. Alhucema. Cientoenrama. Gallego: Herba da rula. Herba dos carpinteiros. Èuscara: Millorria. Occità: Milafuèlhas. Milo-fueio. Trunija roge. Èrba dau charpentier. Portuguès: Erva-das-cortadelas. Milefolio. Francès: Achillée millefeuille. Millefeuille. Italià: Achillea millefoglio. Erba dei tagli. Anglès: Bloodwort. Yarrow. Staunchweed. Alemany: Garbenkraut. Gemeine Schafgarbe. Gewöhnliche Schafgarbe. Neerlandès: Gewoon Duizendblad. Grec: Αγριαψιθιά. Αχίλειον το χιλιόφυλλον. Χιλιόφυλλον. Xinès: Shi.

NOM CIENTÍFIC: Achillea millefolium L.

SINÒNIMS: Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L. Krause  

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, rizomatosa, de distribució eurosiberiana, poc ramificada, amb tiges erectes acanalades, cobertes de pèls i amb medul·la esponjosa blanca, de fins 70 cm d’alçada. Les fulles basals de fins 25 cm de llargària, 2-3 pinnatisectes, molt dividides en folíols linears, semblant a una ploma d’ocell. Les caulinars iguals però més petites. Flors petites agrupades en corimbe dens formats per petits capítols amb les flors externes amb lígula blanca curta i tridentada, embolcallats per bràctees amb el marge escariós (Hi ha subespècies amb les flors rosades). Té una prolongada floració entre maig i octubre. Fruit en aqueni comprimit i sense papus.

ATENCIONS: És una planta molt rústica. Creix a ple sol, en substrat ben drenat no massa sec, i clima temperat, tot i que suporta una sequera moderada i tolera les gelades. Vegeta bé en sòls lleugerament àcids o calcaris pobres però ben drenats perquè no suporta els sòls amb excés d’aigua.

CONSELLS: Es conrea en test, par a flor de tall o al jardí en parterres o entre altres plantes per afavorir la fauna útil. És una planta excel·lent com hostatge d’insectes depredadors de plagues, és a dir d’insectes útils per al control biològic a l’hort i al jardí, especialment per a plagues de pugons i mosca blanca.

Multiplicació per llavor cobrint-les amb una fina capa de substrat, o per divisió del rizoma a la primavera.

Plagues i malalties: No sol patir plagues ni malalties. Els problemes són fisiopaties per excés d’humitat i drenatge deficient.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Achillea està dedicat al mític heroi grec Aquil·les (Achille) que hauria utilitzat aquestes plantes per curar les ferides rebudes en la batalla. Lèpítet específic millefolium deriva del llatí “mille” mil i de “folium” fulla, per les fulles finament dividides.

En medicina popular és usada popularment des de temps antics contra el mal de ronyons o de fetge, les infeccions pulmonars o intestinals i els dolors de la menstruació. També té propietats hipotensores i antihemorràgiques, pel que s'utilitza per tractar varius, hemorroides o cicatritzar ferides. Aplicada com a xampú, estimula el creixement del cabell i evita la formació de caspa.

Achillea millefolium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 899. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Super testing BV10

Amb motiu del 10 aniversari de Biodiversitat Virtual s’han organitzat, al llarg de tot l’Estat espanyol, una sèrie de testings per divulgar la interessant activitat d’aquesta plataforma ciutadana. I en Vallada també en farem el dissabte 28 d'abril.

S’anomenen “testings” perquè és una manera de “testar” la biodiversitat de la zona en la qual es realitza, mitjançant la participació de fotògrafs aficionats a la natura (plantes, insectes, rèptils, etc.) que pugen les fotos a la plataforma, on experts en cada tema les identifiquen. Els autors de les fotografies mantenen sempre els drets sobre les imatges.  

Què és Biodiversitat Virtual?

Biodiversitat Virtual és una Plataforma ciutadana que recopila dades on line de la biodiversitat a través de la fotografia digital georeferenciada, amb la finalitat de desenvolupar el coneixement de la biodiversitat, divulgar la seua importància i conservar el nostre patrimoni natural.

Tot això necessita de la participació directa i independent de la ciutadania en un projecte finançat i gestionat per l’Associació sense ànim de lucre Fotografia i Diversitat que es regeix per un codi ètic de comportament en el medi natural

Per participar amb aquest projecte només cal omplir un formulari de registre per poder pujar les imatges a qualsevol galeria (plantes, insectes, rèptils, etc.) o pots implicar-te més i fer-te’n soci col·laborador amb una quota de 12 € anuals.

Et convidem, si t’abelleix, a participar en el testing que estem preparant per a l’últim cap de setmana d’abril. Animeu-se !!

Per inscripcions, més informació i opcions d'allotjament envia un e-mail a Fani Martinez: son_vivot@hotmail.com 

en este enllaç esta tota la informació

http://www.biodiversidadvirtual.org/taxofoto/calendario/testing/2848

i en este + info

https://bv10testingxaniversariobv.wordpress.com/colaboradores/

Coronil·la glauca

Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

NOM CIENTÍFIC: Coronilla valentina L.

SINÒNIMS: Coronilla orbiculata Moench.; Coronilla valentina subsp. valentina  

DESCRIPCIÓ: Petit arbust de fins 1 metre d’alçària amb tiges flexuoses i solcades. Fulles compostes, imparipinnades, formades per 2-4 parells de folíols obovats i el terminal emarginat. Estípules lliure i caduques linear-lanceolades de fins 6 mm. Les flors apareixen en glomèruls axil·lars umbel·liformes amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze campanulat, bilabiat, amb el llavi superior més llarg que el inferior. Corol·la papilionàcia de color groc de fins 14 mm, amb l’ungla tan llarga com el calze. Androceu amb 10 estams diadelfs d’anteres grogues. Gineceu d’ovari súper amb estil de 4-5 mm acabat en estigma simple. Floreix de febrer a juny. Fruit en llegum amb segments ben marcats (loment) amb llavors brunenques.

ATENCIONS: creix com subespontània a les roques calcàries. Amb pocs requeriments edàfics, és indiferent a sòls silícics o calcaris, sempre que estiguin ben drenats i siguin lleugers. Resisteix les baixes temperatures i la sequera. Admet la poda de formació, després de la floració, per mantenir-la més compacta.

CONSELLS: És un petit arbust amb una floració abundant i prolongada, ideal per a jardineria xeròfila en llocs secs, pobres i assolellats on no arriba el reg. Bona per a zones litorals i rocalles.

Multiplicació per esqueix de fusta tendra a l’estiu. Les llavors cal posar-les a remulla en aigua ben calenta (sense arribar a bullir) i deixar-les 24 hores abans de sembrar-les.

Plagues i malalties: El principal enemic és l’excés de reg que farà plantes dèbils i obrirà les portes a la botritis  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar. El nom específic valentina, és un epítet geogràfic que fa referència al lloc d’origen, tot i que en aquest cas aquesta espècie no és autòctona del País Valencià.

És una planta tòxica, tot i que té propietats cardiotòniques.

Coronilla valentina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 742. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Palmera de Formosa

Castellà: Palmera de Formosa. Francès: Palmier de Formose. Aren de Taiwan. Anglès: Formosa palm. Taiwan sugar palm. Dwarf sugar palm. Taiwan arenga palm. Xinès: Shan zong.

NOM CIENTÍFIC: Arenga engleri Becc.

SINÒNIMS: Didymosperma engleri (Becc.) Warb.             

DESCRIPCIÓ: Palmera multicaule, procedent de Taiwan d’on és endèmica, que desenvolupa tiges, cobertes per una capa d’arpillera de color obscur, agrupades que poden arribar als quatre metres d’alçada i fins metre i mig de diàmetre. Les fulles  són pinnades amb pecíols de quasi dos metres i raquis de fins 3 metres; pinnes linears amb els marges lleument lobulats de 2 cm d’amplada i 40-50 cm de  llargues, amb el revers grisós. Inflorescències de fins 60 cm amb raïms de flors masculines d’entre 9-27 cm i raïms femenins majors, d’entre 27-32 cm; flors masculines i femenines sobre la mateixa planta, de color ataronjat. Floreix a la primavera i l’estiu. Fruit globós de 1,5 cm de diàmetre, de color taronja o roig. El fruit causa una reacció al·lèrgica severa a la pell.

ATENCIONS: Requereix un sòl ric i ben humit però millor drenat. Tolera els sòl calcari. No suporta la sequera i requereix bons regs a l’estiu. Necessita llum però en mitja ombra, protegida del sol directe. Tolera les gelades no intenses i de curta durada.  

CONSELLS: Molt decorativa i resistent al fred. És una palmera atractiva que transmet una bellesa tropical al paisatge. Per la curta alçada pot plantar-se com sotabosc protegit pal arbres de major altura. 

Multiplicació per llavors, a partir del mes o mes i mig de la maduració del fruit i havent-los posat a remulla prèviament. Les llavors de la mateixa collita poden germinar prompte o tardar un parell d’anys, per la gran variabilitat en el temps de germinació però de mitjana germinen en set mesos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Arenga deriva de “aren” el nom vernacle en Malàisia de la palma Arenga pinnata. L’epítet específic engleri és en honor del botànic alemany Heinrich Gustav Adolf Engler (1844-1930), que va herboritzar als tròpics i va ser director dels Jardins Botànics i Geològics i del Museu de Berlín.

Els fruits són tòxics i contenen agulletes de cristall irritants pel que no hi ha que menjar-los mai i manejar-los amb precaució.

Arenga engleri va ser descrita per Odoardo Beccari i publicada en Malesia Raccolta ... 3: 184. 1889.

Família Palmae (Arecaceae)