Nimfea blanca

Nenúfar blanc. Lliri d’aigua. Cadells. Escudet. Nimfea. Castellà: Adarga. Nenúfar blanco. Hierba de escudete. Coberteras. Occità: Viet-malaut. Gallego: Ambroiños de río. Tapadeira. Èuscara: Otzikera. Nenúfar zuria. Portuguès: Boleira-branca. Italià: Ninfea Bianca. Ninfea comune. Francès: Nymphéa blanc, Nénuphar blanc. Lys des étangs. Anglès: White water-lily. White Pond-lily. Alemany: Weiße Seerose. Neerlandès: Witte Waterlelie. Grec: Νούφαρο λευκό. Πλατομαντηλίδα. Xinès: bai shui lian.

NOM CIENTÍFIC: Nymphaea alba L.

SINÒNIMS: 

Castalia alba (L.) Greene  

DESCRIPCIÓ: És una planta aquàtica perenne, que arrela en aigües dolces estancades amb un rizoma gruixut i negre, d’on surten les fulles fasciculades, unes submergides, membranoses, i les superiors flotants, amb un llarg pecíol, de limbe coriaci, el·líptic-orbicular de fins 30 cm. de diàmetre, amb un entrant a la base molt marcat i glabres. Les flors apareixen solitàries entre maig i octubre, amb un llarg peduncle. Calze format per quatre sèpals oblongs i caducs; verdosos a la cara externa i blancs a la interna. Corol·la amb 20-25 pètals disposats en espiral, blancs o rosats, oblongs, que es transformen en els estams gradualment per l’aparició dels sacs pol·línics. Androceu amb nombrosos estams lliures amb filament petaloide i anteres grogues. Gineceu semiínfer amb pistil i 8-24 estigmes. Fruit en una mena de baia submergida amb la superfície coberta de les cicatrius dels pètals i els estams, que conté granes llises amb aril.

ATENCIONS: Gaudeix de ple sol. No suporta les gelades intenses. Necessita una làmina d’aigua de fondària entre 20 cm i un metre, i una superfície de metre quadrat mínim. El més normal és cultivar-la en recipients amb substrat ric cobert per trossos de test o pedres per evitar que els nutrients facin proliferar algues que enterbolissin l’aigua. Cal anar retirant les fulles i flors marcides.

CONSELLS: En jardineria s’empra en estanys i fonts.

Multiplicació: només cal agafar una porció del rizoma, en primavera o a la tardor, i plantar-lo en un substrat humit per a que arreli amb facilitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Nymphaea deriva del grec “Νυμφἅς Nymphas” Nimfa, una divinitat menor de la mitologia grega que custòdia i anima determinats ambients naturals. Segons Dioscòrides rep aquest nom perquè gaudeix dels llocs aquosos, com les nimfes. L’epítet alba ve del llatí “albus, a, um” blanc, en referència a la blancor de les flors.

La flor és anafrodisíaca. En medicina popular era usada, sobretot en claustres, convents i seminaris, com a anafrodisíaca, perquè conté nimfalina, de propietats sedants. Actualment la nimfalina és utilitzada com a tònic cardíac. La infusió de les flors és refrescant i s'empra per calmar la tos. Les arrels van bé contra la disenteria i la blennorrea. L'essència de la planta s'usa en perfumeria i per a fer licors.

Conta la llegenda que Cupido va disparar la seua fletxa d’amor a la deessa Diana però aquesta la va esquivar i va ferir a Nimfea, una de les nimfes de Diana, que va quedar enamorada, i la lluita entre el pudor i el desigs la consumia. Per mantenir el cos innocent s’endinsà en les aigües i desaparegué fins que les dríades trobaren el seu cos. Diana no va permetre que el cos es submergís i va fer que flotés, convertint-la en aquesta preciosa flor. I com que Nimfea havia calmat la passió de Cupido amb les gelades aigües, va donar al nenúfar la propietat de calmar els ardors voluptuosos.

És cultivada com a ornamental als estancs de jardins i parcs.

Nymphaea alba va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 510–511. 1753.

Família Nymphaeaceae