Roses


Els avantpassats dels nostres rosers actuals són altres rosers silvestres, tots de l’Hemisfèrio Nord, molt diferents els uns als altres, que a través d’un procés de selecció i de contínues hibridacions s’estan aconseguint contínuament més i millors varietats de colorit, profusió i duració de les flors, major resistència a plagues i malalties, aromes intensos, etc.. 

Com a norma general els Rosers Antics o clàssics són més olorosos que els moderns Híbrids de Te i Floribunda. Rosers moderns hi ha de quasi tots els colors mentre que en els rosers antics hi ha una gamma de color més reduïda, però el color blau continua resistint-se, sent una llegenda també en els moderns ja que els que hi ha són liles pàl·lids.

Quasi tots els rosers antics posseeixen fruits atractius en la tardor, de distintes grandàries i formes, de colors que van del roig intens a l’ataronjat. 

En el món de la rosa tot és possible, des de la flor simple de cinc pètals del roser silvestre fins al complicat disseny dels híbrids de te o de les roses angleses. Quasi totes les varietats s’empelten sobre peus d’espècies silvestres, molt més resistents a malalties i millor adaptades al clima i el sòl local. Un altre èxit de les hibridacions ha sigut aconseguir prolongar el període de floració. Fins fa un parell de segles els rosers florien una vegada a l’any, a la primavera o estiu, mentre que els nous cultivars repeteixen floració o allarguen considerablement el període. En l’actualitat l’American Roses Society té classificats mes de 30.000 rosers distints.

La classificació de les roses o rosers des d’un punt de vista del jardiner es fa en 3 grups principals:

Rosers silvestres: Els Rosers silvestres són les espècies que creixen en la naturalesa; d’ells descendeixen totes les altres roses. Afinals de la primavera emeten unes flors amb cinc pètals (simples) amb una vistosa corona d'estams al centre. La Rosa canina és l'espècie més difosa. 

Rosers Antics: són les varietats que existien abans de 1.867, any en què va aparèixer el primer Híbrid de Te ('La France'). Són poc coneguts pel gran públic però a poc a poc van utilitzant-se més, perquè són increïblement forts i robusts. No requereixen de moltes cures i tenen menys problemes de plagues i malalties.
Les roses de te, s'anomenaven així pel seu aroma a te, feien unes flors precioses però la planta era fluixa. Al 1867 Guillot la va creuar amb la rosa “hibrida perpètua”, amb una planta més frondosa, forta i lluidora, creant una nova rosa que va denominar “La France”, la primera “Hibrida de te” que és considerada la primera varietat de les Roses Modernes. 

Rosers Moderns: varietats de roses posteriors a 1.867. Dels 3 grups de roses, Silvestres, Antics i Moderns, aquest últim és el més popular avui en dia i del que hi ha un nombre més gran de varietats. Més del 95 % dels rosers que es planten són Rosers Moderns. 

Aquests són els 9 grups principals de Roses Modernes:
Arbustius constitueixen un grup molt peculiar dins dels Rosers Moderns, ja que són els més pareguts als Rosers Antics. Enen grans mates que poden passar dels dos metres d'alçada. S'empren, normalment com exemplars aïllats o amb altres arbusts. 

Híbrids de Te formen el grup més gran de roses, el més popular i el més conegut. És el roser típic de fins un metre d'alçada, amb flors grans, solitàries i de colors variats que floreixen al llarg de l'any. Requereixen estar al sol però són de fàcil cultiu per la seua rusticitat. 

Floribunda és el segon grup en popularitat després dels Híbrids de Te. Les flors són més petites i estan en raïms de 3-25 flors amb una gama major de colors que els Híbrids de Te. Arbust de més o menys mig metre d'alçada. 

Grandiflora es caracteritzen per presentar les flors de grandària un poc més xicotet que les anteriors i disposades en corimbe. Reuneixen els avantatges dels Híbrids de te i els colorits de les Floribundes, en especial els ataronjats i minis; la persistència dels seus colors i la duració de les flors, així com la textura dels seus pètals que fan possible que siguen considerats com els rosers més moderns.

Polyantha són molt pareguts als Rosers Floribunda. Arbusts compactes, molt espessos, carregats de flors xicotetes en ramells de 7-15 flors. Com en les Floribunda no convé plantar més d'una varietat per massís per tal d'aconseguir massa de color.

Enfiladors posseeixen unes tiges llargues que li permeten enfilar per pèrgoles, parets, tanques, murs, arcs, columnes decoratives, gelosies o porxos. Tot i que s'anomenen enfiladissos necessiten lligasses per sostindre's. Atenent a les floracions i tipus de flor hi ha de tres tipus: Reflorents i amb les flors grans. Reflorents i amb les flors xicotetes, en ramells. No reflorents. Aquests darrers donen una sola floració a l’any, a la primavera, però és abundantíssima, arribant a cobrir-ho tot de xicotetes flors en ramells.

Sarmentosos podrien incloure’s dins dels Enfiladors, ja que són molt pareguts. Es tracta de rosers enfiladors vigorosos, amb tiges laxes i flexuoses. Floreixen, per regla general a l’estiu, rams de 3-20 flors simples o dobles. Són recomanables per a cobrir murs, tanques i pèrgoles.

Miniatura són rosers xicotets, de 30-40 cm., amb fulles xicotetes, reflorents, amb ramells formats per 3-11 flors petites, simples a plenament dobles, que surten a l'estiu-tardor. Adequades per a rocalles, petits espais o inclús per a tests i jardineres.

Tapizants són rosers rèptils, que creixen escampats pel sòl cobrint-lo. Presenten flors simples a plenament dobles, en general disposades en ramells de 3-11 i que apareixen a l’estiu i/o tardor. Algunes varietats donen només una floració a l’any i altres són reflorents.

Roses publicades al Jardí de Menuda Natura:

FLORIBUNDA:
HÍBRIDS DE TÉ
Philippe Noiret Meizoelle

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...