dimarts, 25 d’abril de 2017

Sempreviva daurada


Castellà: Inmortal. Siempreviva de jardín. Oropel. Francès: Immortelle à bractées. Anglès: Strawflower. Golden everlasting. Bracted Strawflower. Neerlandès: Lage Goudstrobloem. Xinès: La ju.

NOM CIENTÍFIC: Xerochrysum bracteatum (Vent.) Tzvelev  

SINÒNIMS: Xeranthemum bracteatum Vent.  

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne, procedent d’Austràlia, amb tiges robustes i piloses que poden assolir el metre d’alçada, amb un fullatge frondós de fulles lanceolades, de marge enter i verdes. Les flors grogues surten als capítols de 3-7 cm de diàmetre, amb nombroses bràctees escarioses, rígides, que pareixen els pètals, creant la impressió d’una corol·la daurada brillant, que són la característica distintiva de l’espècie. Les veritables flors són flòsculs hermafrodites els interiors i femenins els exteriors, sense estams i amb pistil acabat en dos estigmes. Fruit en cípsela amb papus.

ATENCIONS: Aquesta planta prefereix el sòl àcid (pH 5,5- 6,3) i són sensibles a la deficiència de ferro que provoca clorosi (fulles grogues). Requereix un sòl ben drenat, ubicació a ple sol i reg moderat perquè suporta molt bé la sequera.


CONSELLS: Bona planta de cobertura per al jardí, si més no mentre altres plantes s’estableixen, de bordura i per a rocalles, però també en test o jardineres. Anar tallant els capítols de les flors velles estimula l’aparició de noves flors.


Multiplicació fàcil a partir de llavors, que germinen en 3-20 dies, a 21-24oC, sense cap tractament, o d’esqueixos per mantenir les característiques dels cultivars.

Plagues i malalties: Pot patir míldiu però el problema més important són les fisiopaties provocades per substrat inadequat o drenatge deficient.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Xerochrysum deriva del grec “ξηρóς xerόs” sec, eixut, i “χρύσεοϛ chrýseos” daurat, de color or, per les bràctees seques de les flors que semblen paper de color daurat. L’epítet específic bracteatum ve de “bràctea” les làmines sotils que embolcallen les flors, per estar proveït de bràctees.


Aquesta espècie va ser descrita i publicada per primera vegada per Etienne Pierre Ventenat (Vent.) amb el nom de Xeranthemum bracteatum en Jardin de la Malmaison , pl. 2. 1803. (April 1803). Amb el nom actualment acceptat de Xerochrysum bracteatum va ser publicada per Nikolai Nikolaievich Tzvelev en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 27: 151. 1990. (post 15 Aug 1990) després de passar per diversos gèneres.


Les bràctees són com de paper sec o escariós, amb un baix contingut d'aigua, a diferència de les fulles o parts de les flors d'altres plantes. Es componen de cèl·lules mortes, que són inusuals perquè tenen una gruixuda paret cel·lular secundària , una característica que només es troba en esclerènquima , o cèl·lules estructurals, no en les cèl·lules de flors o de les fulles.


A la dècada de 1850 es van desenvolupar a Alemanya diversos conreessis amb colors que van des del blanc, al bronze o al porpra, al mateix temps que les bràctees es mantenien més temps, tancant les flors del capítol, que les formes silvestres d’Austràlia.

Les flors seques són de llarga durada, fins i tot varis anys, pel que són comercialitzades com flor tallada.

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 20 d’abril de 2017

Trompetes


Castellà: Floripondio amarillo. Trompetero. Anglès: Golden Angel's Trumpet. Brugmansia yellow. Xinès: 黄花木曼陀.

NOM CIENTÍFIC: Brugmansia pittieri (Saff.) Moldenke 

SINÒNIMS: Brugmansia aurea Lagerh.;  Datura pittieri Saff.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre, procedent d’Equador, Colòmbia i Veneçuela, amb les fulles grans de disposició alterna, ovades, glabres, de joves dentades i les adultes amb el marge enter. Grans flors penjants, grogues, de 14-30 cm de llarg, amb calze acabat en 2-5 dents i la corol·la tubular, com una trompeta que s’obri amb cinc dents recorbats, i que emeten una suau fragància per la nit. Floreixen des de la primavera fins la tardor. Fruit de 7-14 cm de llarg.

ATENCIONS: Gaudeix del ple sol o una lleugera ombra i no suporta el fred. És molt exigent en quant al drenatge del sòl, tot i que requereix reg regular als mesos de calor i aportacions d’adob en primavera i estiu. Cal podar, a la tardor, les branques que hagen florit i estiguin marcides.


CONSELLS: S’empren en jardí com exemplars solitaris o en grups, protegits del vent i del fred. També cal anar en compte si hi ha xiquets o mascotes perquè tota la planta és tòxica per ingestió.

Multiplicació per esqueix a finals de primavera.


Plagues i malalties: Pot patir atacs d’aranya roja.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Brugmansia està dedicat al naturalista i botànic holandès Sebald Justinus Brugmans (1763-1819) director del Hortus Botanicus Leiden, un dels jardins botànics més antics del món. L’epítet específic pittieri és en honor d’Henri François Pittier (1857-1950) geògraf, botànic i etnòleg suís, qui va arribar a Veneçuela en 1917, va classificar més de 30 mil plantes en el país i es va dedicar per molts anys a l'estudi de la flora i la fauna existent en el parc nacional que actualment porta el seu nom.

Aquesta espècie va ser descrita per William Edwin Safford (Saff.) i publicada en Journal of the Washington Academy of Sciences 11: 187. 1921. com Datura pittieri. Amb el nom actualment acceptat de Brugmansia pittieri va ser publicada per Harold Norman Moldenke en Boissiera 7: 1. 1943.

Totes les parts de la planta són verinoses perquè contenen escopolamina, un potent psicoactiu conegut com “burrundanga”. Les tribus de les regions d’origen l’han fet servir com una planta màgica i medicinal amb diverses aplicacions però els greus efectes secundaris han fet que actualment no s’accepten usos medicinals. Tot i això, en la medicina occidental s’empra per prevenir el mareig, i per altres usos farmacèutics la escopolamina pura.


Família Solanaceae

dimarts, 11 d’abril de 2017

Colletia paradoxa


Castellà: Curro. Corona de cruz. Curumamil. Portuguès: Curro. Quina-de-porto-alegre. Anglès:  Crucifixion Thorn, Thorn of the Cross, Anchor Plant.

NOM CIENTÍFIC: Colletia paradoxa (Spreng.) Escal.

SINÒNIMS: Condalia paradoxa Spreng.; Colletia bictanensis Lindl.  

DESCRIPCIÓ: Arbust espinós, procedent d’Argentina, Uruguai i sud de Brasil, que rarament sobrepassa els 2,5 metres d’alçada. Una característica d’aquesta espècie és que té les branques espinoses comprimides lateralment, cosa que la dota d’una rara bellesa geomètrica. Les fulles són molt petites o inexistents, doncs la seua funció la fan les tiges aplanades, triangulars i decussades, de color verd, acabades en espina i disposades en parelles oposades (cladodis) que realitzen la fotosíntesi. Les flors, hermafrodites, urceolades, de color blanc, surten en feixos axil·lars de 5-12 flors de dolç aroma. Androceu amb cinc estams d’anteres negres. Floreix a la tardor. Fruit en càpsula trícoca de 5 mm de diàmetre


ATENCIONS: Planta adaptada per a viure en ambients àrids que tolera el fred fins temperatures de -10oC. Prefereix ple sol o ombra per la vesprada en zones molt calentes. Tot i que suporta bé la sequera necessita reg si el drenatge és ràpid. No suporta l’embassament. Cal fer una poda de manteniment per llevar les branques marcides.

CONSELLS: Tot i que s’empra com ornamental, és difícil de trobar fora dels jardins botànics. Aquesta del Jardí Botànic de València. Pot conrear-se en test perquè és de creixement molt lent.

Multiplicació per esqueix

Plagues i malalties: No coneguem plagues ni malalties que ataquen aquesta espècie, tret del podriment de les arrels per drenatge defectuós i excés d’humitat. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Colletia està dedicat al jurista francès i botànic aficionat Philibert Collet (1643-1718). El nom específic paradoxa deriva del grec “πᾰρἆ pará” contra, i "δόξα dóxa" opinió, és a dir, a pesar de tot, contra tota expectativa.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Curt Polycarp Joachim Sprengel (Spreng.), amb el nom de Condalia paradoxa, en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 1: 219. 1825[1824]. Amb el nom actualment acceptat de Colletia paradoxa va ser publicada per Manuel G. Escalante en el Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica 1: 219. 1946.


Família Rhamnaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...