diumenge, 20 de maig de 2018

Ranuncle asiàtic

Ranunculus asiaticus

Castellà: Marimoña. Ranúnculo. Francesilla. Francès: Renoncule des fleuristes. Anglès: Persian buttercup. Turbant buttercup. Alemany: Asiatischer Hahnenfuß. Floristen-Ranunkel. Riesenranunkel. Topfranunkel.

NOM CIENTÍFIC: Ranunculus asiaticus L.

SINÒNIMS: Cyprianthe asiatica (L.) Freyn  

DESCRIPCIÓ: Herba nativa de la mediterrània oriental, perenne, amb arrels tuberoses compostes per petits tubercles allargats units per la part superior, i tiges erectes de fins 45 cm d’alçada, piloses, poc ramificades. Les fulles basals solen tindre tres lòbuls i els segments lobulats o dentats, amb llarg pecíol; les fulles caulinars són més profundament dividides. Les flors poden ser simples o dobles, de 3-4 cm de diàmetre, amb molts pètals, de color vermell, rosat, groc o blanc, que semblen roses. Fruit en polinúcula cilíndrica formada per núcules comprimides, amb bec arquejat.

ATENCIONS: Poden suportar gelades lleugeres amb temperatures de fins -10oC. Prefereix ple sol o mitja ombra i un substrat ric, solt i ben drenat.


CONSELLS: Es conrea molt en test per terrasses i balcons, en massissos de flor plantats ben junts, i en parcs i jardins, així com flor tallada, perquè dura molt. Hi ha diversos conreessis com ara Bloomingdale , Picotee , Pot Dwarf i Superbissima

Multiplicació: mitjançant la divisió de les arrels. Cal treure els tubercles després de la floració i mantenir-los en un lloc sec i fresc fins la tardor o principi d’hivern que tornarem a plantar-los, després de tenir-los mig dia a remulla, per a gaudir de les seues flors a la primavera. Si volem sembrar les llavors cal fer-ho a finals d’estiu o principis de la tardor en substrat humit, sense cobri-les. En dues o tres setmanes hi haurà plantetes que haurem de preservar del fred fins que les traslladem al lloc definitiu a la primavera.

Plagues i malalties: És sensible a fongs i pot patir plagues d’àfids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ranunculus és un diminutiu de “rana” granota, per l’entorn aquàtic d’algunes espècies del gènere. Plini diu: “anomenem ranuncle l’herba que els grecs anomenen “βάτραχος bátracos”, que és la granota. El nom específic asiaticus és un epítet geogràfic que indica el lloc d’origen, Àsia, tot i que aquesta espècie és originària del Mediterrani oriental.

Els croats de Sant Lluís van descobrir aquesta planta a Terra Santa i la van introduir a França, tot i que va ser sota el regnat del sultà turc  Mohammed IV quan es va estendre el seu cultiu als jardins.

Ranunculus asiaticus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 552. 1753.

Família Ranunculaceae


dijous, 10 de maig de 2018

Gazània



Castellà: Gazania. Portuguès: Gazània. Francès: Gazanie. Anglès: Treasure-flower. Alemany: Gazanie. Mittagsgold. Neerlandès: Middaggoud. Grec: Γαζάνια. Καζάνια. Xinès: 勋章菊

NOM CIENTÍFIC: Gazania rigens (L.) Gaertn.   

SINÒNIMS: Gorteria rigens L.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, procedent del sud d’Àfrica, que fa una petita mata de poc més d’un pam d’alçada, amb fulles lanceolades o obovades, amb l’anvers glabre i el revers tomentós o totalment cobertes de pilositat que les fa blanquinoses. Les flors apareixen en capítols de 4-5 cm de diàmetre amb lígules grogues o de color taronja amb una taca obscura a la base, i al disc central flors tubulars també de color groc. Els capítols s’obrin durant el dia i es tanquen a la nit. El capítol està embolcallat per dues o tres files de bràctees soldades a la base amb el àpex en punta. Floreix a l’estiu, entre juny i agost. Fruit en aqueni de color marró tot cobert per llargs pèls.


Hi ha diverses varietats com Gazania rigens var. uniflora (L.f.) Roessler amb els capítols més menuts i lígules grogues, i la var. leucolaena totalment coberta de toment blanquinós, a més de diversos híbrids.  

ATENCIONS: Suporta els sòls pobres i secs en llocs assolellats i ben drenats. Necessita sol per a tindre una floració espectacular. Tolera gelades si no són intenses ni prolongades i les altes temperatures.

CONSELLS: S’empra com entapissant, per fer bordures, massissos o en tests, per les seues flors grans i cridaneres, de color groc o taronja. Cal anar eliminant les flors seques i les fulles marcides per estimular la floració contínua.

Multiplicació per llavor a finals de l’hivern o principis de primavera germinaran en una o dues setmanes. Per esqueix a la tardor, però el més emprat és per divisió de mata.

Plagues i malalties: Pot ser atacada per mosca blanca i trips, o patir malalties provocades per fongs en ambients amb excés d’humitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Gazania és en honor de Teodor Gaza (1398-1475), humanista grec traductor de les obres d'Aristòtil i Teofrast del grec al llatí. L’epítet específic rigens deriva del llatí “rigens” rígid, probablement en referència als pèls rígids que cobreixen el fruit.        
Gazania rigens va ser descrita per Joseph Gaertner i publicada en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2: 451. 1791.

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 3 de maig de 2018

Caputxina



Morritort. Herba llaguera. Morrissà. Bequera. Castellà: Capichinas. Espuela de galán. Mastuerzo. Gallego: Flor do canario. Capuchina. Portuguès: Chagas. Francès: Capucine. Grande Capucine. Italià: Nasturzio comune. Anglès: Garden Nasturtium. Great Indian Cress. Yellow Larkspur. Alemany: Große Kapuzinerkresse. Neerlandès: Kapucijn. Oost-Indische Kers. Grec: Καπουτσίνος. Τροπαίολον. Xinès: han jin lian

NOM CIENTÍFIC: Tropaeolum majus L.

SINÒNIMS: Trophaeum majus (L.) Kuntze  

DESCRIPCIÓ: Herbàcia anual enfiladissa, procedent de Perú, amb tiges que poden arribar al metre de llarg, glabres, amb fulles peltades, és a dir, que el llarg pecíol surt del centre de la fulla, de limbe arrodonit de marge enter o sinuós i color verd. Les flors són prou grans, axil·lars, solitàries, amb el pedicel més curt que el pecíol; sèpals verds lanceolats; esperó de 2-4 cm corbat. Pètals de color taronja i roig, que destaquen sobre el verd de les fulles. Tenen cinc pètals lliures, els dos superiors enters i els tres inferiors amb una fina ungla i ciliats a la base del limbe ovat. Floreix entre maig i setembre. Fruit en triesquizocarpis, amb els mericarpis més amples que llargs amb costelles rugoses. 
  
ATENCIONS: Necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. Creix cultivada i de vegades naturalitzada als marges de fonts i torrents, però també suporta els sòls relativament secs i pobres, en llocs lluminosos. A ple sol s’aconsegueix la màxima floració.

CONSELLS: Aquesta planta s’empra com enfiladissa o com cobertora, perquè forma grans catifes on s’estableix. En test decora balcons i terrasses enfilant-se per les baranes o qualsevol tipus de suport.

Multiplicació per llavor a final d’hivern o principi de primavera, quan ja no hi haja perill de gelades, i germina en 2-3 setmanes.

Plagues i malalties: Pot patir plagues de pugó

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tropaeolum deriva del grec “trópaion, -ou” llatí “tropaeum, -i” trofeu, triomf, i del sufix diminutiu “-olum, -oli”, és a dir, petit trofeu. Segons explica Linné els jardiners solien fer una piràmide reticulada, per on trepava la caputxina, que semblaven els trofeus victorians dels antics grecs. L’epítet específic majus és una forma incorrecta però vàlida de “maior” major, comparativament més gran.

És una planta molt popular, a banda de la seua bellesa, per l’ús en medicina popular per desinfectar i cicatritzar ferides i prevenir l’escorbut. Les fulles i les flors es mengen en amanida i els fruits s’adoben en salmorra, com els taperots.

Tropaeolum majus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 345. 1753.

Família Tropaeolaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...