divendres, 10 de novembre de 2017

Eulàlia


Castellà: Eulalia.  Italià: Eulalia. Francès: Miscanthus de Chine. Roseau de Chine. Anglès: Eulalia grass. Japanese plume grass. Chinese Silvergrass. Alemany: Chinaschilf. Elefantengras.

NOM CIENTÍFIC: Miscanthus sinensis Andersson

SINÒNIMS: Eulalia japonica (Thunb.) Trin.; Erianthus japonicus (Thunb.) P.Beauv.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne procedent de l’est d’Àsia (Xina, Japó i Corea) que pot assolir els 2 metres d’alçada, amb rizomes subterranis, horitzontals i curts, que desenvolupen mates denses de tiges no ramificades i fermes de 3-10 mm, amb fulles linears i planes que poden fer fins 75 cm de longitud i entre 0,4 i 2 cm d’amplada, nervi central molt marcat i lígula ciliada. Les fulles surten en cascada, cap a fora, com una font. Les flors en panícula d’espigues que forma uns plomalls de color, segons la varietat, a finals de l’estiu o principis de la tardor. Fruit en cariopsi el·líptica 

ATENCIONS: És fàcil de conrear i requereix poc manteniment. Requereix una ubicació a ple sol, en terrenys fèrtils, humits i ben drenats. Tot i que són tolerants als sòls humits, una vegada establerts, toleren la sequera. A finals de l’hivern, abans de que surtin els nous brots, cal retallar el fullatge al terra.

CONSELLS: Una planta molt apreciada en jardineria per l’elegància del seu port i el moviment que aporta al conjunt durant tot l’any. Són tolerants a la sal de les zones costaneres i ajuden a protegir espècies més delicades.

Multiplicació per llavor o per divisió de mata a la primavera o la tardor.

Plagues i malalties: Normalment lliures de plagues i malalties


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Miscanthus deriva del grec “μίσχος míschos” tija, peduncle, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, amb flors pedunculades. El nom específic sinensis és un epítet geogràfic que fa referència a la Xina, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.

Miscanthus sinensis va ser descrita per Nils Johan Andersson i publicada en Öfversigt af Förhandlingar: Kongl. Svenska Vetenskaps-Akademien 12: 166. 1855.


Família Gramineae (Poaceae)

dilluns, 6 de novembre de 2017

Cedre de l’Himàlaia

Cedrus deodara del Jardí de Vivers de València
Castellà: Cedro del Himalaya. Èuscara: Himalaiako zedroa.  Francès: Cèdre de l'Himalaya. Cèdre sacre. Italià: Cedro dell'Himalaya. Cedro deodara. Anglès: Cedar of the Himalaya. Deodar. Deodar Cedar. Indian Cedar. Alemany: Himalaja Zedar. Neerlandès: Himalaja Ceder. Grec: Κέδρο. Κέδρος των Ιμαλαίων. Xinès: xue song.

NOM CIENTÍFIC: Cedrus deodara (Roxb. ex D.Don) G.Don

SINÒNIMS: Pinus deodara Roxb. ex D. Don (basiònim)

DESCRIPCIÓ: Arbre monoic de gran port (fins els 25 (50) metres d’alçada), monopòdic, piramidal, però la guia terminal sol estar corbada en els exemplars adults. Tronc amb l’escorça clavillada de color gris obscur. Les branques creixen horitzontals amb els extrems pènduls. Procedent de la serralada de l’Himàlaia, des d’Afganistan fins al Nepal, amb fulles aciculars de color verd clar, dures i gruixudes, punxants, d’entre 2 i 5 cm, agrupades en fascicles de més de 12 fulles sobre un curt peduncle (braquiblast) tot i que les acícules noves poden sortir a l’àpex, solitàries, directament sobre la branqueta. Les flors masculines (estròbils) apareixen en les branques més baixes, agrupades en aments erectes i solitaris. Les flors femenines en cons ovoides erectes, més petits a les branques més altes. Poden durar més de mil anys. Els cons madurs, de 7-12 cm, estan formats per esquames llargues i atapeïdes que al madurar s’obrin i van desfent-se, deixant sortir les llavors alades.

ATENCIONS: Suporta bé els sòls calcaris però fèrtils i ben drenats. Ubicació a ple sol però suporta molt bé les gelades. No és gaire exigent en el reg i l’excés d’aigua pot provocar la putrefacció de les arrels.

CONSELLS: En jardineria s’empra com arbre solitari, en grups, formant bosquets o en alineacions, en parcs i jardins públics. Hi ha varietats columnars, pèndules i glauques.

Multiplicació per llavor, i les varietats cal fer-les per empelt. Les pinàcies no donen bon resultat amb els esqueixos.



Plagues i malalties: Pot patir atacs de cotxinilla i pugó.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cedrus deriva del grec “kédron” asonant amb l'hebreo “héder” que significa ornament, magestat. L’epítet específic deodara del sànscrit "devadaru" compost de "deva" déu  i "daru" arbre, fusta, és a dir, l'arbre dels déus.

Els boscos de cedres Deodara o Devadāru eren el lloc preferit per a viure dels antics savis indis i les seves famílies dedicades al déu hindú Shiva. Aquest cedre és l'arbre nacional del Pakistan.

La seua fusta és molt aromàtica i de bona qualitat, apreciada en fusteria i ebenisteria.

Aquesta espècie va ser descrita per William Rouxburgh amb el nom de Pinus deodara en A Description of the Genus Pinus 2: 8. 1824. Amb el nom actualment acceptat de Cedrus deodara va ser publicat per George Don en Loudon's Hortus Britannicus. A catalogue . . . 388, no. 23637. 1830.


Família Pinaceae, Gènere Cedrus, Tipus: Arbres, Plantes d'Àsia

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Àloe maculat


Pop tacat. Bàlsam, Bàlsam de les cremades. Castellà: Pita real. Saponària. Portuguès: Saponaria. Francès: Àloe maculat. Anglès: Soap aloe. Broad-leaved aloe.

NOM CIENTÍFIC: Aloe maculata All.

SINÒNIMS: Aloe saponaria (Aiton) Haw.  


DESCRIPCIÓ: Planta acaule, endèmica de Sud-àfrica, d’uns 30 cm d’alçada, amb les fulles agrupades en roseta basal, carnoses, lanceolades, amb els marges dentats, de color verd vermellós, amb taques blanques. Directament de la roseta surt la tija floral ramificada i acabada en Inflorescències en raïm esfèric, amb flors tubulars, allargades, de color taronja. Floreix des de mitjans l’hivern fins a la primavera. Els fruits són verinosos.   

ATENCIONS: Necessiten un clima temperat, sense gelades. Suporten la sequera però no l’excés d’aigua pel que han d’ubicar-se en lloc assolellat i ben drenat

CONSELLS: És apreciat en jardineria per la bellesa de les flors i la gran capacitat d’adaptació a terrenys secs i difícils, rocalles, o en test.

Multiplicació per llavor, per esqueix de fulla o. El mètode més fàcil i ràpid, aprofitant els fillols que cal tallar-los i deixar-los dos o tres dies per a que cicatritzi la ferida i arreli millor.  

Plagues i malalties: És una planta resistent que no sol ser atacada per plagues ni malalties.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; però és més probablement d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics.

L’epítet específic maculata deriva del llatí “macula” que vol dir taca, tacat, per les taques blanques que apareixen a les fulles.

Tot i que Aloe Vera és més conegut per les seves propietats medicinals, altres espècies d'Aloe com Aloe maculata, tenen qualitats molt similars, és a dir, antiinflamatori, coagulant i cicatritzant, i antibiòtic, amb una gran capacitat bactericida. Amés a més el suc de les fulles s’emprava com sabó per la població del seu lloc d’origen.

Aloe maculata va ser descrit per Carlo Allioni i publicat en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis 13. 1773.


Família Liliaceae (Asphodelaceae, Xanthorrhoeaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...