Arbre del foc

Castellà : Árbol de la llama. Árbol de fuego. Braquiquito rojo. Portuguès: Árvore-de-fogo-de-Illawarra. Anglès: Illawarra Flame Tree.

NOM CIENTÍFIC: Brachychiton acerifolius (A. Cunn.) F. J. Muell.

SINÒNIMS:  Sterculia acerifolia A.Cunn. ex G.Don.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre de creixement ràpid, de fins 12 metres d’alçada (40 m al seu lloc d’origen), procedent d’Austràlia, de capçada piramidal sostinguda per un tronc recte d’escorça llisa ce color gris verdós. Les fulles que mesuren entre 15 i 20 cm, són caduques, lobulades, amb (3) 5-7 lòbuls oblongo- lanceolats, glabres. Les flors, en raïms axil·lars, són petites, d’un centímetre de diàmetre, acampanades, amb cinc lòbuls, de color vermell brillat, que apareixen de forma espectacular a l’arbre quan encara no té fulles. Floreix en maig i juny.  Fruit sec, de color marró fosc,  que s'obri per una sola fissura longitudinal (fol·licle) d’uns 10 cm, deixant veure les llavors grogues, semblants al panís, però cobertes de pèls.

ATENCIONS: Resisteix bé el fred si no és massa intens, pel que s’adapta bé al territoris temperats.  Cal regar per evitar que passe llargues temporades sense aigua però, per aconseguir una bona floració, cal regar poc a la primavera. No requereix poda.

 

CONSELLS: Com arbre de jardí aïllat lluirà l’elegància del seu port piramidal i l’abundant floració. És molt utilitzat en alineacions de carrer

Multiplicació per llavors

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brachychiton deriva del grec  “βραχύς , brachys”, curt, i “χιτών , chiton”, túnica, fent referència al fet que les seves llavors estan cobertes per una capa de curts pèls. L’epítet específic acerifolius deriva de “acer”, que significa auró, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles d’auró.

Tarda alguns anys en florir, i només perd la fulla els anys que floreix, de manera total o parcial, per la qual cosa a vegades es pot veure un arbre la meitat vermell, en flor, i l’altra meitat verd, amb fulla.

Cal prendre precaucions amb les llavors, car els pèls que les recobreixen són molt irritants i s’inhalen amb facilitat.

Brachychiton acerifolius  va ser descrita per A.Cunn. ex F.Muell. i publicada en The Gardeners Dictionary... a la quarta edició de 1754

Família Sterculiaceae

Parra verge

Castellà: Parra virgen. Parra virgen del Japón. Italià: Vite del Canada a foglie intere. Francès: Vigne-vierge à trois pointes. Anglès: Virginia creeper. Alemany: Dreilappige Jungfernrebe. Neerlandès: Driebladige Wingerd.

NOM CIENTÍFIC:  Parthenocissus tricuspidata  (Siebold & Zucc.) Planch.

SINÒNIMS:  Ampelopsis veitchii auct.

DESCRIPCIÓ:  Arbust enfiladís, procedent de Xina i Japó, de creixement ràpid, amb tiges que poden arribar als 8-10 metres de longitud. Està proveïda d’uns circells curiosos, car acaben en una mena de ventosa que s’adhereix a les parets, amb una espècie de pegament, sense penetrar al mur, pel que no danya la façana com fa l’heura.  Les fulles són caduques, alternes, peciolades, de morfologia variable però predomina la forma trilobada, de color verd brillant que canvia al roig a la tardor, abans de caure. Les flors no tenen interès, doncs són de color verdós i molt menudes, tot i que són molt visitades per les abelles. El fruit  és una petita baia de la grandària d’un pèsol, de color blau obscur. 

ATENCIONS: No és gens exigent edàfic, car vegeta be tant en sòls calcaris com silícics amb la condició d’estar ben drenat. Tampoc és exigent amb el clima: suporta temperatures elevades i el fred fins els -15^oC. En canvi necessita reg regular

CONSELLS: La facilitat de cultiu i les poques exigències fan d’aquesta una planta ideal per cobrir murs i parets amb colors canviants segons l’època de l’any.  Cobreix les superfícies en totes direccions, pel que només cal dirigir-la cap als espais que desitgem  cobrir i tallar les branques que ens molesten. A més a més la condició de ser caduca ofereix ombra a l’estiu i deixa passar el sol a l’hivern.

 Multiplicació per capficament, per llavor estratificada sembrada a la primavera o la tardor; amb esqueix jove a finals de l’estiu o fusta més dura en primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Parthenocissus deriva del grec “parthenos” , verge, i “kissos”  heura, per la propietat de produir llavors sense pol·linització (sent verge). L’epítet específic tricuspidata deriva de “tres”, tres, i “cuspis, -dis”, cúspide, pic, és a dir, amb tres puntes.

No és aconsellable arrancar directament la parra verge de la paret, és preferible matar la planta i deixar que les ventoses vagin desenganxant-se perquè no deixi senyal.

Hi ha diversos cultivars, entre les que cal destacar el ‘Lowi’ i el ‘Veitchii’.

Parthenocissus tricuspidata va ser descrita per (Siebold & Zucc.) Planch. i publicada en “Monographiae Phanerogamarum” 5(2): 452, en l’any 1887.

Família Vitaceae

Xiprer blau. Xiprer d'Arizona

Castellà: Ciprés de Arizona. Ciprés azul. Italià: Cipresso dell'Arizona. Francès: Cyprès d'arizona, Cyprès de l'arizona. Anglès: Arizona cypress

NOM CIENTÍFIC: Cupressus arizonica Greene

SINÒNIMS:  Cupressus glabra Sudw.

DESCRIPCIÓ:  Arbre perenne de port mitjà (10-25 m), procedent del sud-oest dels Estats Units d’Amèrica i nord de Mèxic, monopòdic, de capçada cònica i fullatge verd blavós. És de creixement ràpid, i el tronc té l’escorça pardo-rogenca amb fines làmines verticals que es desprenen.  Les fulles són esquamiformes i imbricades amb l’àpex alçat i glàndules resinoses al revers.  Monoic, amb inflorescències masculines terminals de color groc, i amb estròbils femenins llenyosos, de 6-8 esquames mucronades, pardo-verdoses de joves i brunes a la maturitat. Els cons femenins madurs són globosos, pruïnosos, amb 3-5 parells d’esquames seminíferes llenyoses i peltades, amb apòfisis dorsal ben marcada, i resten molt de temps tancades a l’arbre. Llavors amb ala estreta.   

ATENCIONS: No és gens exigent en quant al sòl, pot vegetar bé en terrenys pobres en nutrients, secs i calcaris. Suporta temperatures baixes, gelades i, fins i tot la sequera però no els terrenys mal drenats i els embassaments.  Creix millor en ubicacions a ple sol.

CONSELLS: Es fa servir de pantalla per frenar el vent. Suporta podes dràstiques per formar tanques de bardissa o per practicar topiària. Els cultivars més utilitzats en jardineria són ‘glauca’ i ‘Conica’.

Multiplicació per llavor però els cultivars ‘glauca’ i ‘fastigiada’ han de ser per empelt.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cupressus és el nom llatí que rebien els xiprers, que segurament deriva de “Cyprus” Chipre, on hi ha xiprers nadius que creixen silvestres.

L’epítet específic arizonica és un epítet geogràfic que fa referència a la seua localització a l’Estat d’Arizona. 

La fusta és de gra fi i color clar, emprada en fusteria i com combustible. També en la construcció, doncs la fusta és resistent a la putrefacció.

El pol·len d’aquest arbre és responsable de al·lèrgies respiratòries a finals de l’hivern i principi de la primavera.

Cupressus arizonica fou descrita per Edward Lee Greene i publicada al Bulletin of the Torrey Botanical Club 9(5): 64–65. 1882

Família Cupressaceae